Creix el debat sobre la seguretat alimentària del colorant alimentari diòxid de titani (E171)

El diòxid de titani és un compost químic que s’utilitza en productes tan quotidians i variats com la pasta de dents, els xiclets, la roba, el paper o la pastisseria. Bàsicament serveix per blanquejar els materials, ja sigui pintura per a la llar o sucre glacé per pastisseria.

El debat creix, i especialment després de conèixer que a partir del 2020, França prohibirà l’ús del diòxid de titani com a colorant alimentari, conegut com E171, mentre que l’Organització Europea de Consumidors exigeix la seva retirada de tota la UE. I és que l’agència gala de seguretat alimentària (ANSES) té dubtes sobre la seva seguretat. Però no són els únics, ja que, segons informa la BBC, l’Agència Internacional d’Investigació sobre el càncer (IARC, per les sigles en anglès) va classificar aquest compost com un possible carcinogen per als humans (del grup 2B), però el seu ús en les quantitats actuals està acceptat per les principals agències de seguretat alimentària. No obstant això, els seus efectes quan adopta la forma de nanopartícules no es coneixen bé encara i es tem que les seves propietats puguin canviar.

A la mateixa conclusió va arribar EFSA (Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea) fa un parell d’anys, determinant que el diòxid de titani (E 171) podria provocar danys cromosòmics i augment del risc de patir càncer. Però ha considerat que aquest additiu no representava un problema per a la salut dels consumidors a causa de la manca de dades i al fet que no es podia establir una ingesta diària admissible.

A principis de l’any passat, una investigació desenvolupada per experts de l’Institut Científic de Recerca Agronòmica de França, concloïa que les nanopartícules de diòxid de titani s’estenien per l’organisme travessant la barrera intestinal, passant al torrent sanguini i arribant a qualsevol lloc de l’organisme, afectant el sistema immunològic i incrementant el risc de càncer.

A dia d’avui, moltes empreses ja han empezadoa eliminar aquest colorant alimentari dels seus productes.

En què aliments alimentaris trobem el diòxid de titani?

L’additiu E171 està catalogat i registrat com a colorant alimentari. I està present en gairebé un miler de productes: xiclets, cremes, salses, gelats, iogurts, salses, caramels, pastisseria … Els fabricants ho utilitzen per aconseguir que aquests siguin més blancs i resplendents. De fet, aquesta és la seva única funció. El E171 no exerceix cap altre paper en els aliments. No és un conservant, ni dóna gust. Tan sols influeix en la seva aparença; en concret, en el color. Informa EroskiConsumer.

El passat 3 de maig, l’Organització Europea de Consumidors (BEUC), va enviar una carta al vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Katainen, titulada: “Les organitzacions de la societat civil demanen la retirada de l’E171 de la llista d’additius alimentaris permesos en la UE “. En aquest escrit, els signants exposen que, segons la legislació europea, un additiu alimentari només es pot autoritzar si el seu ús és segur, està tecnològicament justificat i no indueix a error els consumidors. I, des del seu punt de vista, “l’E171 no compleix amb cap d’aquestes condicions”.

Més enllà de la prohibició de l’E 171 per a productes alimentaris, algunes associacions com Agir Pour l’Environnement (Actua pel medi ambient), consideren que cal anar una mica més enllà i prohibir l’ús de l’additiu de mida nanomètrica en productes de cosmètica i medicaments, sol·licitud coherent sabent que poden suposar un risc per a la salut.

En el marc europeu, i arrel del document de la ANSES publicat a l’abril, l’EFSA ha emès una nova declaració sobre el tema (el 10 de maig) on, bàsicament, conclou que cal esperar que acabin les investigacions actuals abans de precipitar a prendre una decisió.

A Espanya, la institució de referència en aquesta matèria és l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), i en una publicació del mes de març assenyala que es considera acceptable la seva ocupació per tornar l’aspecte original a un aliment el color s’hagi vist afectat per la transformació, l’emmagatzematge, l’envasat o la distribució; donar un major atractiu visual als aliments; o proporcionar color a un aliment que, d’una altra manera, seria incolor. “L’ús dels colorants alimentaris ha de complir sempre la condició general de no induir a error als consumidors (per exemple, no ha de donar la impressió que l’aliment conté uns ingredients que mai s’han afegit)”.

Els canvis en les normatives i autoritzacions suposen un repte per als departaments de Qualitat i Seguretat Alimentària de les empreses, ja que han de modificar les fórmules dels productes, adaptar l’estoc dels que ja estan fabricats i ajustar l’etiquetatge, l’emmagatzematge o el aprovisionament, entre altres coses.