Informe sobre frau agroalimentari a Europa 2020

En el transcurs de l’any 2020, es van tramitar 349 peticions de cooperació per solucionar les sospites de suposades pràctiques fraudulentes. Això representa un augment de l’20% respecte a l’any 2019.

La Comissió Europea ha publicat un informe que resumeix els casos de sospita de frau agroalimentari durant l’any 2020, gestionats per la Xarxa de Frau Alimentari de la UE mitjançant el Sistema d’Assistència i Cooperació Administrativa (AAC). Aquest sistema voluntari va ser creat per a intercanviar informació entre els Estats membres sobre incompliments i sospites de frau, així com sol·licitar cooperació als Estats membre quan estiguin implicats en la sospita.

Per categoria d’aliments

Les «Greixos i olis» (51) són la categoria de la qual s’han notificat més casos de frau, la majoria dels casos es refereixen a l’oli d’oliva (a l’igual que a 2019).

En segon lloc, trobem la categoria de «Peix i els seus derivats” amb 34 notificacions. La majoria d’aquestes notificacions estan relacionades amb l’ús de tonyina congelat destinat a conserveres, el seu tractament amb nitrats i nitrits i fins i tot amb extractes vegetals rics en nitrits, generalment declarats com aromes. Aquestes pràctiques il·legals busquen modificar el color terrós de l’peix congelat, donant-li una aparença vermellosa similar a el peix fresc.

La segona pràctica que ha generat més incompliments en la categoria de «Peix i els seus derivats” ha estat la d’addició d’agents de retenció d’aigua (com els fosfats), en filets de peix congelat, per augmentar així el pes de la mercaderia.

Per tipologia d’incompliment

Com en anys anteriors, el major nombre de fraus està relacionat amb el «Etiquetatge incorrecte«, és a dir quan la informació de l’etiqueta indueix a error a les persones consumidores (per exemple, quan l’oli d’oliva es presenta com de categoria superior – verge extra).

El segon tipus d’incompliment va ser el «Documental» (25%), que abasta qüestions com la falsificació de documents i la traçabilitat. La “Substitució / Dilució / Addició / Eliminació d’ingredients” va ser la tercera causa amb un 21% de les pràctiques fraudulentes (per exemple: diluir el vi amb aigua).

El “Tractament i / o procés no aprovat” (per exemple, el tractament de la tonyina amb nitrits) va ser el quart amb un 13%. Finalment, la «Infracció de propietat intel·lectual» (per exemple, les falsificacions), van suposar el 4% dels fraus detectats.

En quins països hi ha més frau alimentari?

Font d’informació ELIKA