Nous riscos laborals: Les partícules ultrafines

Des de finals de la passada dècada es té constància de les anomenades partícules ultrafines i dels seus efectes nocius per a la salut. Les partícules ultrafines són aquelles partícules en suspensió aèria (presents en l’aire) amb diàmetre aerodinàmic inferior a 0.1 micres. Es calcula que en àrees urbanes entre el 80 i 90% del total de partícules presents en l’aire ambient són ultrafines.

Els coneixements sobre partícules ultrafines i qualitat d’aire han experimentat un augment significatiu durant l’última dècada. No obstant això, queden encara importants llacunes o incerteses.

Aquestes partícules poden ser de la majoria de metalls naturals presents en la taula periòdica dels elements i fins i tot algun compost, tant dels innocus com dels tòxics o cancerígens. Per exemple metalls com ara coure, zinc, plom o cadmi.

L’origen d’aquestes partícules és divers, tot i que es té constància que la gran majoria provenen de la combustió de motors tèrmics. Pel què fa als orígens laborals d’aquestes partícules, veiem que poden ser diversos, sempre relacionats, això sí, amb els processos de reacció química de les empreses.

Feta tota aquesta introducció sobre les partícules ultrafines, què implicació té per a la prevenció de riscos laborals aquest tipus de partícules? Doncs des del punt de vista higiènic s’hauran de tractar, avaluar, quantificar i proposar mesures preventives segons el compost que sigui. Fins aquí cap novetat.

El problema rau en els mètodes de quantificació que en alguns casos no són prou precisos per arribar a aquests nivells de precisió. El segon problema són les mesures preventives que existeixen actualment, els equips de protecció individual per exemple, que tampoc són prou avançats per protegir els treballadors davant de les partícules ultrafines.

La solució a tots dos problemes són les mateixes: la inversió en investigació de les propietats d’aquestes partícules, desenvolupament de noves tècniques analítiques i millora de la precisió de les tècniques existents i, finalment, la millora dels equips de protecció.

Tenim la percepció que en prevenció de riscos laborals està tot descobert i les innovacions són poques. Res més allunyat de la realitat. La millora contínua en la lluita contra la sinistralitat laboral s’ha de donar en tots els àmbits i actors de la societat productiva. L’evolució de les tècniques productives comporten una evolució dels riscos laborals i conseqüentment els tècnics de prevenció hem d’estar atents per poder continuar avaluant els llocs de treball correctament i proposar les mesures preventives òptimes per a cada procés i empresa.

Àlex Rodríguez
Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals i professor del Màster oficial en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Vic
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis Superiors).
E-mail: alex@btconsulting.org