Cambio climático: lo que nos espera

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va presentar fa uns dies un nou informe amb el títol “Canvi climàtic 2014. Impactes, adaptació i vulnerabilitat”. El document insisteix, una vegada més, a considerar provat que l’activitat humana està alterant el sistema climàtic i que aquesta alteració comporta riscos importants per als sistemes humans i naturals.

Segons l’informe dels experts de l’ONU, en els darrers decennis els canvis en el clima ja han causat importants impactes en tots els continents i oceans. Es tracta d’efectes molt diversos i que afecten tant el medi ambient natural com el desenvolupament humà arreu del planeta. Entre els impactes, IPCC destaca els següents:

• Alteració del règim de precipitacions i la fosa de neu i gel en diferents regions, la qual cosa compromet la qualitat i la quantitat de l’aigua dolça disponible.
• Modificació de la distribució geogràfica, pautes migratòries i activitats estacionals de moltes espècies terrestres i marines.
• Canvis en el rendiment dels conreus, com el blat, el blat de moro, l’arròs o la soja. En algunes regions, aquests canvis són positius ja que milloren les condicions de creixement dels conreus, mentre que en altres zones, és al contrari. Fent balanç, l’IPCC estima que els impactes negatius superen els positius, cosa que suposa una seriosa amenaça per a la disponibilitat d’aliments en diferents regions del món.
• Afectació de la salut humana a causa del clima. Les dades disponibles apunten a un augment de la mortalitat associada a la calor i, com a contrapartida positiva, una disminució de l’associada al fred. Així mateix, els canvis locals en la temperatura i la precipitació han alterat la distribució d’algunes patologies transmeses per l’aigua o altres vectors de malalties, com els insectes.
• Increment de la freqüència i la severitat de fenòmens meteorològics extrems, com ara onades de calor, sequeres, inundacions, ciclons o incendis forestals.

Encara que els riscos esmentats es donen a escala planetària, el seu abast i gravetat es troben distribuïts de forma molt desigual. Les comunitats humanes que viuen en situació de pobresa, marginació o guerra, tendeixen a patir amb més intensitat els efectes negatius del canvi climàtic. Aquestes persones han d’afrontar més dificultats per accedir als recursos i mitjans de subsistència, alhora que són més vulnerables davant de desastres naturals i altres fenòmens adversos lligats al clima.

Per controlar els riscos associats al canvi climàtic cal adoptar múltiples mesures a diferents nivells i en àmbits molt diversos. Aquestes mesures poden tenir dos objectius principals: mitigar el canvi climàtic o adaptar-se a les conseqüències. Les mesures de mitigació van encaminades a frenar l’escalfament global i consisteixen, principalment, en limitar les emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte hivernacle (GEH) -sobretot, reduint el consum energètic o substituint els combustibles fòssils per energies renovables- i en potenciar l’acció d’embornals que absorbeixen i emmagatzemen el carboni, com ara els boscos.

Les mesures d’adaptació, per la seva banda, són aquelles que busquen gestionar aquells efectes del canvi climàtic que, a dia d’avui, ja són irreversibles. Modificar certes pràctiques agrícoles o ramaderes per adaptar-les a les noves condicions climàtiques, dissenyar plans d’emergència per fer front a fenòmens meteorològics extrems, o millorar l’accés als recursos hídrics i alimentaris per a determinades poblacions, són exemples de possibles mesures d’adaptació.

La solució és encara a les nostres mans

La multiplicitat de factors que incideixen sobre el clima i les seves complexes interaccions fan molt difícil predir amb certa exactitud la intensitat i l’abast dels efectes del canvi climàtic que estan per venir. Davant d’aquesta incertesa, els experts dibuixen diferents escenaris possibles que depenen de com evolucionin els diferents factors implicats i, sobretot, del grau en què l’activitat humana segueixi alterant el clima.

En aquest sentit, l’informe de l’IPCC conclou que la gravetat i l’abast dels impactes del canvi climàtic dependran, fonamentalment, de la capacitat de l’ésser humà per disminuir les emissions de GEH. Fins i tot en un escenari de baixes emissions la temperatura mitjana global seguiria en augment (1 o 2ºC per sobre dels nivells preindustrials), de manera que alguns impactes ja són inevitables. En canvi, de no reduir significativament la concentració de GEH a l’atmosfera, l’augment de la temperatura podria superar els 4ºC, el que suposaria impactes molt greus, generalitzats i irreversibles sobre les societats i els ecosistemes.

Tot plegat posa de relleu, novament, la inajornable necessitat de prendre decisions i impulsar polítiques ambicioses per disminuir les emissions de GEH, en les que s’hi impliquin activament governs, organitzacions i ciutadans de tot el món. Segons l’IPCC, la humanitat disposa de mitjans i solucions suficients per fer front als riscos del canvi climàtic, ens manca només voluntat de canvi i decisió política per implantar-les el més aviat possible. En paraules del president de l’IPCC, Rajendra Pachauri, “no hi ha un pla B perquè no tenim un planeta B”. En aquest context, la direcció que ha pres el govern de l’Estat espanyol, frenant per llei el desenvolupament de les renovables alhora que cerca petroli sota les seves aigües, representa un lamentable exemple d’involució.

Eugeni Garcia Rierola
Llicenciat en sociologia.
Professor del Màster Gestió Ambiental i Sostenibilitat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
E-mail: eugeni.garcia@btcces.com