10 años del RD 171/2004 sobre Coordinación Empresarial

Les dades

El passat 30 de gener es van complir 10 anys del RD 171/2004, pel que es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

Passats aquests 10 anys val la pena preguntar-nos si hem aconseguit els objectius proposats en els temes de coordinació empresarial, augmentant els nivells de seguretat i disminuint els accidents greus i mortals.

Si ens fixem en les xifres de sinistralitat laboral publicades per l’Observatorio Estatal de Condiciones de Trabajo, de l’INSHT, podem apreciar que des del 2006 fins a les últimes dades que tenim del 2013 els índexs de sinistralitat laboral han baixat significativament:

Evidentment no s’atribueixen tots els mèrits al RD de coordinació empresarial, però sí al conjunt de normatives i reglamentacions relacionades amb la prevenció, entre elles la modificació de la Llei 31/1995 amb la publicació de la Llei 54/2003; i al propi procés de maduració i de conscienciació social i empresarial en el tema de la prevenció de riscos laborals.

Entre altres coses, també caldria valorar la incidència d’aspectes estructurals i conjunturals, com la pròpia crisi econòmica. A menys activitat laboral, menys accidents.

Que haguem millorat però, no significa que estiguem satisfets. Encara queda molt per fer.

L’anàlisi de la realitat

A banda de les dades caldria valorar si estem aplicant correctament el RD i si estem complint amb l’objectiu proposat de vetllar per la seguretat dels treballadors que desenvolupen tasques on concorren diverses activitats empresarials.

Molts empresaris, i també alguns professionals de la prevenció, no han captat la filosofia del RD i es limiten a portar a terme algunes de les accions de coordinació empresarial que es proposen a la normativa, amb l’objectiu de donar compliment a la normativa.

Està clar que el mer intercanvi de documentació entre empreses, evidentment no tindrà cap efecte sobre l’activitat laboral ni sobre els riscos que es puguin generar de la concurrència d’activitats. En l‘únic que ens afectarà és que haurem de disposar d’uns quants arxivadors més a l’oficina per guardar tots aquests documents, que per altra banda, ningú mai es llegirà.

Les claus per una coordinació eficaç

Les claus, en la meva opinió, per a una coordinació empresarial eficaç les trobem en la mateixa normativa, però interpretant-la de manera coherent i portant-la a la pràctica de forma resolutiva.

En primer lloc cal implicar a les persones responsables tant de la coordinació com del desenvolupament de les tasques d’especial risc, conscienciant de la importància i creant la rutina de la coordinació (o sigui integrant la prevenció).

En segon lloc, evitar el “fer perquè sí”. No demanar documentació que realment no ens és útil, no convocar reunions innecessàries únicament per cobrir l’expedient.

En tercer lloc, cal disposar de tota la informació actualitzada de les empreses concurrents (evitant caure en la temptació de demanar documents i llistats cada dos dies. Això provoca l’efecte contrari al desitjat a les empreses, caient en la burocràcia i oblidant la finalitat última de la coordinació: evitar accidents).

En quart lloc, utilitzar tots els mitjans de coordinació que ens proposa la normativa i no quedar-nos només en el primer que es cita. Les reunions, la presència de recursos preventius, crear instruccions específiques… són mitjans de coordinació eficaços i menys burocratitzats.

En cinquè lloc, adaptar els mitjans i recursos a la situació real de concurrència empresarial i al risc previst. El mateix real decret contempla aquesta possibilitat.

Conclusió

En resum doncs, podem dir que el temps ajuda en tot, també en les lleis. Després de 10 anys ja no hauríem de veure la Coordinació Empresarial com un mer intercanvi de papers sinó que hem madurat i tant professionals de la prevenció com empresaris ens comencem a creure una mica més això de la coordinació empresarial i ho veiem com quelcom que ens pot ajudar a reduir la sinistralitat i a millorar la seguretat i la salut dels treballadors.

Anna Tobajas
Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals i professora del Máster oficial en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Vic
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis Superiors).
E-mail: annatobajas@btconsulting.org