La coordinación de actividades empresariales (CAE)

Quan hi ha concurrència de dos o més empreses en un mateix centre de treball s’ha de fer el que anomenem coordinació d’activitats empresarials. Sota aquest nom el que es pretén és que els treballadors externs sàpiguen quins riscos es trobaran al centre de treball i el centre de treball conegui els nous riscos que porten els treballadors externs. Tot això amb la finalitat que no hi hagi accidents per aquests nous riscos. Aquest tema va quedar àmpliament regulat amb el RD 171/2004 del qual ara se’n compleixen 10 anys de vigència. La coordinació empresarial es pot dur a terme de moltes maneres però la més comú és la coordinació documental (intercanvi de papers).

Tot bon tècnic de prevenció de riscos laborals sap què és una coordinació d’activitats empresarial, qui l’ha de fer i com s’ha de gestionar. El que no sabem és quin volum de documentació se’ns sol·licitarà atès que la llei de prevenció de riscos laborals és una llei de mínims i tothom la pot endurir en benefici d’una millor seguretat. En coordinació documental això s’està traduint en una demanda desmesurada i sense criteri de papers, creient que quan més alta sigui la pila de papers que es demana menys responsabilitats tindrà el contractista principal si un treballador subcontractat es fa mal a les seves instal·lacions. Res més lluny de la veritat, la responsabilitat solidària i subsidiària envers un accident succeït serà la mateixa.

Per més inri, han aparegut al mercat unes plataformes virtuals, al núvol, per “simplificar” totes aquestes tasques. Una altra equivocació. Les plataformes virtuals han contribuït des de fa uns anys ençà a què es dispari el volum de documentació sol·licitada, a part d’afegir nous inconvenients de que tothom vol els documents amb un format diferent que obliga al tècnic a fer la mateixa documentació diverses vegades segons les idees dels clients i a perdre un temps valuós pujant documentació. Això tot desitjant que el límit de capacitat sigui gran i no el superis fàcilment.

Quina solució té el tècnic de prevenció? Cap. El contractista principal té tota la potestat de demanar tota la documentació que vulgui i impedir l’accés al seu centre de treball fins que no estigui verificada… sense dret a rèplica pel subcontractat. O pitjor encara, retenir pagaments il·legalment per manca de documentació.

No oblidem que la coordinació no queda amb intercanviar documentació, hi ha més activitats pròpies de la coordinació i que queden amagades per la burocràcia. S’han de fer reunions periòdiques i hi ha d’haver un seguiment de les feines fetes, entre altres.

El que em preocupa realment de la coordinació empresarial és que tota la documentació que es fa quedi en no res i després al centre de treball, quan apareix el treballador subcontractat, ningú li faci cas i apareguin els riscos que expliquen aquests papers causant danys als treballadors. Deixem de fer tants papers i fem la prevenció més pràctica i útil. Com a conclusió reflexionem tots si la filosofia del real decret del 2004 es compleix o el que estem fent es cobrir-nos les esquenes.

Àlex Rodríguez
Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals i professor del Màster oficial en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Vic 
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis Superiors).
E-mail: alex@btconsulting.org