La empresa sostenible

Entre els múltiples efectes negatius de l’actual crisi econòmica s’hi troba l’haver relegat a un segon pla altres greus problemàtiques d’abast global, com l’imparable deteriorament del medi ambient. La crisi ambiental, en les seves diverses manifestacions -pèrdua de biodiversitat, esgotament de recursos, contaminació, canvi climàtic…- és ben lluny de resoldre’s i planteja serioses amenaces a nivell planetari.

Existeix, en realitat, una estreta relació entre els problemes econòmics i ambientals. Es tracta de diferents ramificacions d’una mateixa crisi global fruit d’un model de desenvolupament forassenyat, basat en la quimera que el creixement podia ser il·limitat. En aquest context, cobra més sentit que mai l’esforç per avançar vers l’anomenat desenvolupament sostenible, entès com “aquell que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats” (Informe Brundtland, 1987).

Fer que el desenvolupament sostenible esdevingui quelcom més que un plantejament benintencionat i es materialitzi en avenços reals és feina de tots. Involucra des del disseny de polítiques al més alt nivell fins a la modificació dels nostres hàbits quotidians (consum responsable, tractament adequat dels residus domèstics, ús de mitjans de transport no contaminants, etc.), passant per la incorporació de nous valors i models de gestió en l’àmbit empresarial.

Sostenibilitat i responsabilitat social corporativa

Per bé que sovint s’associa el desenvolupament sostenible exclusivament a qüestions ambientals, no hem d’oblidar que aquest model requereix fer compatibles tres objectius: un creixement econòmic equilibrat que garanteixi el benestar de tots -inclòs el de les generacions futures-, unes relacions socials basades en la igualtat, la cohesió i els principis democràtics, i la preservació de la diversitat biològica i els recursos naturals. Així, el desenvolupament sostenible recolza sobre tres pilars que han d’estar en equilibri: l’econòmic, el social i l’ambiental.

L’empresa sostenible, doncs, no se centra únicament en el benefici econòmic sinó que cerca, també, la millora del seu entorn natural i social. Això implica, entre d’altres coses, deixar enrere els plantejaments que busquen només el guany immediat, i pensar de manera global i a llarg termini, integrant les consideracions socials i ambientals en la presa de decisions sobre les estratègies de l’organització.

Aquest és l’enfocament de l’anomenada responsabilitat social corporativa, entesa com la contribució activa i voluntària de l’organització al millorament social i ambiental de l’entorn en el que desenvolupa les seves activitats. La vinculació entre la responsabilitat social i el desenvolupament sostenible és òbvia, i prova d’això és, per exemple, la incorporació explícita de principis de responsabilitat social en la nova versió de la norma ISO 14001 de gestió ambiental, que es publicarà el 2015.

Una empresa que vulgui contribuir al desenvolupament sostenible adoptarà la cura del medi ambient com una de les seves prioritats, però integrant-la dins d’una estratègia més amplia que procuri, alhora, la millora d’altres aspectes de la societat. Pot, per exemple, implicar-se en actuacions que afavoreixin la integració social de col·lectius vulnerables, promoure l’educació i la cultura, fomentar hàbits de vida saludables, facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral dels seus treballadors, etc.

Però la responsabilitat social… és rendible?

La motivació de les empreses per desenvolupar estratègies en pro de la sostenibilitat va molt més enllà d’una aspiració merament altruista o filantròpica. Els beneficis d’un acompliment empresarial socioambientalment responsable són complexos i acaben revertint tant en la societat com en la pròpia organització. Alguns exemples dels beneficis per a la organització serien:

• Millora de la capacitat de presa de decisions gràcies a una millor comprensió de les expectatives de la societat o dels riscos de no ser socialment responsable.
• Increment de l’eficiència i reducció de costos com a resultat de l’optimització dels processos i una millor gestió dels recursos: matèries primeres, energia, etc.
• Millora de la reputació corporativa per la contribució activa i socialment visible de l’empresa en el desenvolupament econòmic, social i ambiental. Aquesta millora de la imatge exterior constitueix un factor diferenciador enfront de la competència.
• Capacitat d’innovació. Un contacte més estret amb les parts interessades i un millor coneixement de les expectatives i tendències dominants en la societat, aporten a l’organització més flexibilitat i capacitat de donar respostes ràpides i òptimes a les demandes canviants de l’entorn.
• Enfortiment del capital humà de l’organització. S’aconsegueix més satisfacció, lleialtat, motivació i participació del personal, alhora que augmenta la capacitat per atraure i retenir talents.
• Major confiança i fidelitat dels consumidors i clients, que valoren cada vegada més aquelles empreses que demostren un compromís sincer amb el medi ambient o la millora de la realitat social.
• Accés a nous mercats. El respecte a determinades clàusules socials -no discriminació, integració de col·lectius vulnerables…- i ambientals -control estricte de la contaminació i altres impactes ambientals- permet a l’empresa operar en mercats de països o regions on existeixi un alt nivell d’exigència en aquestes matèries.

En suma, un compromís real amb la responsabilitat social crea valor i pot suposar un important factor de competitivitat i èxit sostingut de l’organització a llarg termini. Per tant, es pot considerar altament rendible, per més que aquesta rendibilitat no sigui, en molts casos, ni immediata ni fàcil de quantificar.

Eugeni Garcia Rierola
Llicenciat en sociologia i postgrau en gestió ambiental.
Professor del Màster en gestió ambiental i sostenibilitat.
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis Superiors).
E-mail: eugeni.garcia@btcces.com