El Ministeri de Treball perseguirà l’assetjament pel mòbil com un risc laboral a les empreses

La difusió en les empreses o en l’entorn de treball de vídeos, àudios, fotografies i qualsevol tipus de dada de caràcter personal i sensible serà perseguit pel Ministeri de Treball com una infracció de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

El departament dirigit per Magdalena Valerio ha signat amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) un protocol que farà públic en breu amb el qual es pretén posar límit a les “noves amenaces per a la dona víctima de violència”, unes amenaces que en aquest cas deriven de l’ús intensiu de dispositius mòbils, internet, xarxes socials i serveis com missatgeria instantània o geolocalització.

La Inspecció de Treball va rebre l’any passat 142 denúncies per assetjament a la feina, però els inspectors pensen que el problema és molt més gran. El cas més extrem va succeir fa tan sols uns mesos quan una treballadora de la planta d’fabricant de vehicles industrials Iveco va acabar amb la seva vida després que els seus companys de treball difonguessin massivament un vídeo seu de caràcter sexual. CCOO (el sindicat a què la dona estava afiliada) va denunciar els fets davant la Inspecció de Treball per no prendre mesures preventives a el conèixer el cas.

Ara el Ministeri de Treball, com a part d’un acord més ampli signat per l’AEPD amb altres ministeris, s’ha compromès a traslladar a les empreses i els seus treballadors, a través dels agents socials, les conseqüències administratives, laborals, civils i penals de aquest tipus de comportaments. Els marcs normatius que serviran de referència per perseguir el ciberassetjament són els de prevenció de riscos laborals i els de l’obligació d’incloure protocols contra l’assetjament dins dels plans d’igualtat en l’entorn laboral.

En el primer dels casos, el Govern subratlla que els treballadors tenen dret a una protecció de matèria de seguretat i salut en el treball i que les empreses han de garantir-la, de manera que la difusió de dades personals en un entorn laboral “podria constituir una infracció de la llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals “.

460 actuacions per assetjament

La Inspecció de Treball va dur a terme 460 actuacions per assetjament sexual a empreses el 2017, últim any de què hi ha un registre complet oficial. D’elles, cinc van acabar en infraccions, segons UGT.

Les sancions que estableix la llei per infraccions molt greus serien de 6.251 euros en el grau mínim i de fins a 187.515 euros en el màxim, assegura Luis Tobajas, vicepresident de el sindicat SITSS d’inspectors de Treball.

En qualsevol cas, Rosa Santos, responsable d’assumptes laborals de CEOE explica que la prevenció contra l’assetjament ja estava inclosa en l’obligació de les empreses a tenir protocols contra la violència. El que ara es vol és incloure en aquests protocols el ciberassetjament “.

Font d’informació: El Mundo