La INTERPOL denuncia la realitat del frau alimentari

Recentment la INTERPOL (Organització Internacional de Política Criminal) i l’EUROPOL (Organització Europea de Política), han elaborat conjuntament un informe en el qual es presenten els resultats de l’operació OPSON V, així com totes les activitats relacionades desenvolupades en aquest marc. Com en informes anteriors, es busca avaluar l’amenaça del frau alimentari sobre la base dels resultats reportats pels països participants. L’informe recull concretament el frau alimentari des de novembre de 2015 fins al mes de febrer de 2016, s’ha fet a partir de controls efectuats en botigues, mercats, aeroports, ports marítims i polígons industrials i s’ha fet efectiu a partir del suport de duanes, policia i organismes reguladors nacionals d’aliments entre d’altres.  A més a més, l’informe també inclou recomanacions per al futur de la iniciativa.

L’Operació OPSON I va començar el 2011 amb deu països participants, exclusivament Estats membres europeus. Enguany, l’OPSON V s’ha desenvolupat entre 2015 i principis de 2016 i ha inclòs fins a 57 països de tots els continents, i 21 empreses privades o associacions. En total, des de la primera fase operativa, s’han confiscat o retirat dels mercats 31.302 tones i 3.056.505 litres quadrats de productes falsos i de qualitat inferior. En tots els casos, eren productes enganyosos per als consumidors i, sovint, impropis per al consum humà. Alhora, i gràcies a aquesta investigació, s’han desenvolupat investigacions transfrontereres i s’han desmantellat xarxes criminals implicades en la producció i distribució de productes alimentaris il·lícits.

Des del seu inici, l’Operació OPSON va establir objectius clars consistents en:

– Protecció de la salut pública;
– Lluitar contra els grups del crim organitzat implicats en el comerç d’aliments falsificats i de qualitat inferior;
– Millorar la cooperació internacional;
– Millorar la cooperació nacional entre les LEA3 i els organismes reguladors dels aliments; i
– Millorar la cooperació amb els socis privats de la indústria d’aliments i begudes.

Per aquest informe s’han realitzat 4.054 inspeccions per analitzar fins a 11.000 tones de menjar i gairebé un 1,5 milions de litres de beguda, concloent a un total 3.567 de casos adminsitrativos i criminals iniciats, altres 1.1793 casos sospitosos i fins a 41 arrestos.

A continuació veiem un diagrama del tipus d’infraccions detectades i el seu percentatge respecte als altres casos:

Però, concretament de què tracten aquestes infraccions? A continuació veiem alguns dels casos denunciats per l’informe:

A Itàlia, el Cos Forestal Estatal va confiscar més de 85 tones d’olives acolorides amb sulfat de coure, va reportar 19 persones a l’autoritat judicial i va registrar 26 denúncies com a resultat de l’operació “Oliveres pintats” dins d’una campanya de controls extraordinaris sobre olives de taula verds. Els presumptes autors s’enfronten a càrrecs criminals per l’ús fraudulent d’additius prohibits, la venda d’aliments no genuïns com si fossin autèntics, la possessió pel comerç maliciós de productes alimentaris perillosos per a la salut pública, a més de les altes sancions administratives monetàries. Es va identificar un nou modus operandi: les olives es submergeixen en solucions concentrades de sulfat de coure, és a dir, “es pinten” (com diuen els defraudadors en argot) per obtenir un color verd intens que fa que el producte sigui més atractiu per als consumidors. La concentració de sulfat de coure present en les mostres era el doble del límit legal. El sulfat de coure només pot utilitzar-se per a pràctiques agrícoles. El tracte il·lícit té dos avantatges per als estafadors: obtenir un color molt més intens i uniforme en totes les fruites i reciclar les olives produïdes en anys anteriors que havien perdut el seu color original.

En el cas de Dinamarca, l’Esquadró Volador de l’Administració Veterinària i Alimentària va realitzar proves en diverses mostres de mel i en una companyia va descobrir 62 tones de mel adulterada. El producte final, destinat a ser venut en botigues daneses, va resultar en una barreja de mel de diferents orígens, inclòs el xinès, quan les etiquetes indicaven el seu origen a la UE. També contenia sucre afegit. Els procediments legals estan en curs, però els béns han estat confiscats. L’empresa va informar als seus clients que els productes ja venuts no podien ser qualificats i revenuts com mel.

Entre molts altres casos, també destaca el d’Alemanya. Per a la seva primera participació oficial a OPSON, Alemanya es va centrar en el comerç de peix i el risc de substitució d’espècies. L’operació va ser coordinada per l’Oficina Federal de Protecció al Consumidor i Seguretat Alimentària. Les autoritats de seguretat alimentària de Baviera, Hamburg, Hesse i Turíngia han seguit de prop les importacions i, en general, el comerç de peix asiàtic. Com a exemple, el pagre (LUTJANUS MALABARICUS) i l’anguila japonesa (Anguilla japonica), ambdues espècies cares, poden ser substituïts fàcilment per peixos més barats, com la perca de mar (Sebastes norvegicus) i l’anguila europea (Anguilla Anguilla) respectivament. A més, aquesta última és una espècie protegida d’acord amb la Convenció sobre el Comerç Internacional d’espècies amenaçades (Convenció CITES). Les possibles infraccions van des del engany dels consumidors fins als delictes ambientals. Els controls efectuats per les autoritats alemanyes no van revelar pràctiques de mala declaració o etiquetatge erroni, sinó que van portar a la confiscació de 2.3 tones de pagre que contenia un alt nivell de ciguatoxina (substància tòxica), la qual cosa demostra que també està en joc la salut dels consumidors.