Un tema pendent a la societat: la cultura preventiva

Un dels temes que preocupa més a les empreses és la prevenció de riscs laborals i com no les responsabilitats que les empreses tenen amb els seus treballadors i amb les Administracions, causades per les lesions, les sancions i les indemnitzacions que poden ocasionar els accidents.

Les empreses fan un esforç important amb matèria de prevenció i en particular amb les temes de formació i conscienciació; però amb uns resultats molt baixos.

Les sancions en matèria de PRL en molts casos no estan realment relacionades amb la manca d’activitats preventives de les empreses, sinó que majoritàriament són per incompliments de la pròpia gestió i portada a la practica de les mesures preventives proposades.

Hi ha una gran part de sancions i requeriments que d’una forma clara podem dir que hi ha una manca de responsabilitat i conscienciació per part dels treballadors – utilització inadequada dels equips de treball, no utilització dels epi, actes insegurs, etc.-, coses que de forma explicita s’han donat a conèixer als treballadors de les empreses o be en les normes internes de la pròpia empresa i amb la informació o la formació que han rebut els treballadors.

Aquestes mateixes persones que no utilitzen els guants, no usen el cas, les botes o l’arnes o les ulleres, utilitzen el casc per anar amb moto, usen el cinturó de seguretat en el seu vehicle i es renten les mans quan han de menjar, però a la feina són més permissius i menys estrictes en l’ús dels sistemes de protecció.

Aquesta permissivitat, ve donada per una manca de cultura preventiva, conscienciació i, com no, de assumpció del risc . No són les empreses les responsables de culturitzar als treballadors, la responsabilitat es de la societat en general, i en particular de la cultura general que han de donar les famílies i les escoles.

Durant l’etapa escolar, infantil, primària, secundaria obligatòria, batxillerat o FP i Universitària, la formació en PRL podríem dir que és quasi nul.la, (amb excepció de FOL), per altra banda les formacions en seguretat vial, drogoaddiccions o educació sexual, sense deixar de banda altres temes relacionats amb la vida quotidiana són presents de forma més o menys actives.

La PRL, recordem que la gran majoria de persones, seran en un moment o altre de la vida treballadors, no es un tema present en aquest etapa, així doncs, arribem a la vida laboral sense tenir coneixements ni consciència del que són els riscs o les males practiques en el nostre entorn laboral. És habitual que no siguem conscient del risc que hi ha al realitzar qualsevol tasques o ofici, ja sigui d’un caire més mecànic o més intel·lectual.

Si ens detenim a mirar com seiem a la feina, com aixequem els paquets o fins hi tot com tractem a les persones del nostre entorn laboral, sense deixar de banda com utilitzem una eina, l’ús correcte dels equips de treball o fins i tot del elements de protecció podrem veure que no tenim cap cura en utilitzar-los d’aquella forma que realment ens garanteixin un bon nivell de seguretat.

Seria molt i molt interesant que s’integrés al PRL a l’educació dels nostres futurs treballadors, i no dic amb la introducció d’una nova assignatura, sinó que integrant els conceptes genèrics i generals de la PRL en totes les assignatures troncals, fent que la Prevenció de Riscs Laborals sigui un element present en tota la vida quotidiana.

Una darrera reflexió faria referència a les practiques normals i habituals dels nostres estudiants: com seuen a classe, el pes de les bosses o motxilles i la seva forma de portar-les, així mateix reflexionem sobre les hores d’us dels equips informàtics ( en totes les seves versions) i el nivell del volum dels aparells d’àudio entre altres exemples.

Màrius Martí

Responsable de Prevenció de Riscos Laborals de PIMEC