El panga, un peligro para la salud de los consumidores? (Parte 2)

Al llarg dels úlitms anys, s’ha parlat i escrit molt sobre el panga, un peix que ha estat envoltat de polèmica des que va començar a importar-se a Espanya, de forma massiva. El seu baix preu els converteix en l’aliment perfecte per a les empreses de càtering, per això estan inclosos en menús de col·legis, guarderies i altres menjadors socials com residències d’ancians, etc. Les opinions sobre el panga han estat ben diverses al llarg d’aquets anys, i la seva publicitat a vegades no ha estat gens favorable.

Si repassem les opinions efectuades per part d’altres organismes que no sigui únicament la OCU ens trobem amb els següents dictàmens en referència al peix panga:

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), va publicar (a l’agost del 2008) a la seva pàgina web una Guia elaborada al costat del UNEP (Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides) que pretén informar sobre el potencial impacte de l’exposició a mercuri i ajudar, en la mesura del possible, a la identificació de grups de població que puguin estar en perill. Segons AESAN, la pregunta que es plantegen és: Es pot consumir el peix panga i perca sense riscs? Des de AESAN confien en els controls per les autoritats sanitàries dels llocs d’inspecció fronterers i establiments autoritzats per la Unió Europea així com el compliment de la legislació Europea. Aquests controls inclouen controls físics, realitzant anàlisis de laboratori. Si es detecten substàncies prohibides o no autoritzades, a més de rebutjar immediatament el producte, s’intensifiquen els controls de les expedicions de la mateixa procedència i, en cas necessari, la UE pot adoptar mesures de salvaguarda, fins i tot amb noves inspeccions sobre el terreny i en última instància es poden prohibir les importacions. A més, sense perjudici dels controls a què pugui ser sotmès a la frontera, les comunitats autònomes també poden realitzar controls quan el peix està ja en els canals de comercialització a Espanya.

D’una banda, en relació a la presència de mercuri,  tenint en compte que el mercuri és un dels contaminants habituals en els aliments, i que es troba al mar com a conseqüència de la contaminació industrial i mediambiental, al·leguen que no és estrany trobar certs nivells i que els valors analitzant no són ni tòxics ni preocupants per a la salut dels consumidors. Tenint en compte la ingesta setmanal tolerable provisional adoptada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). En quant a les recomanacions al consumidor, l’AESAN, diu que no es pot menjar més de un cop a la setmana panga en dones embarassades i nens, la resta de la població no en pot menjar més de dos cops a la setmana. D’altra banda, en relació a la presència de residus de trifluralina, és una substància activa amb acció herbicida i els usos no estan autoritzats actualment a la UE, no per qüestions de seguretat al consumidor sinó especialment mediambientals, donada la seva persistència en el medi marí, la seva bioacumulació i la seva toxicitat per als peixos. Pel que fa als perills per als consumidors que pugui comportar la seva presència en el peix, es recolzen amb experts de la UE (EFSA) que coincideixen amb que els residus esmentats són una substància que no té efectes tòxics preocupants a curt termini. Les avaluacions de risc associades a la ingesta crònica de peix amb residus com la trifluoralina, els nivells hipotètics no suposarien ni l’1% de la Ingesta diària admissible. Així doncs, des de AESAN es pot concloure que no s’identifiquen problemes de seguretat alimentària per als consumidors, inclosos grups vulnerables de la població com els nens.

El Ministeri de Sanitat i Consum, aclareix que els agents detectats en el panga importat del Vietnam no comporten perill per a la salut humana segons la normativa europea (30 de gener del 2009). Les partides de panga que entren als ports són analitzades pels serveis d’Inspecció Fronterera de la Subdirecció de Sanitat Exterior d’aquest Ministeri. Se sotmeten a controls documentals, d’identitat i físics, d’acord amb la Directiva 97/78.

Per tant, d’aquest extens debat amb opinions tant diverses, en podem extreure diverses conclusions. Per una banda, si parlem de seguretat alimentària, pràcticament podem assegurar que la ingesta de panga no comporta cap tipus de perill més enllà de les intrínseques a la tipologia d’aliment que es tracta, i tan sols, hem de seguir les indicacions i les recomanacions d’ingesta d’aquest producte. Per altre banda, observem la competència que comporta el panga a nivell del propi mercat, produint i generant controvèrsies de tot tipus entre els productors d’aquest sector envers el panga. Per últim, podríem anomenar el debat de caràcter ètic i moral que comporta la producció de panga a Vietnam, essent segurament aquest punt el que realment esdevé un argument de pes per a contradir-ne la producció massiva, degut a problemes relacionats en l’àmbit social i d’explotació dels treballadors en aquest país, però que ja són temes que no formen part de la seguretat alimentaria.

Francesc Xavier Hernández
Tècnic de Qualitat i Seguretat Alimentària