Arriba el registre horari de la jornada laboral

El 12 de maig, va entrar en vigor la regulació que obliga les empreses a portar un registre diari dels horaris de la jornada laboral de cada un dels seus empleats. A partir d’ara totes les companyies de comptabilitzar la jornada laboral dels seus empleats.

Segons l’última enquesta de població activa, a Espanya es fan cada setmana 5,7 milions d’hores extraordinàries. D’aquestes 2,6 milions no es paguen i, per tant, serien fraudulentes. En els últims anys, han baixat després que s’arribés a un màxim a la fi de 2015, amb 3,5 milions. “La introducció del registre de jornada ha de contribuir a corregir la situació de precarietat, baixos salaris i pobresa que afecta molts dels treballadors que pateixen els abusos en la seva jornada laboral”, exposa el Govern en el decret que conté la mesura, que ha generat força dubtes i preguntes.

Això passa perquè molts treballadors tenen més tasques a realitzar que el temps amb què compten per dur-les a terme, i en conseqüència deuen fer hores extres. Això, evidentment, està directament via relacionat amb la millora de la prevenció de riscos laborals i les garanties de seguretat i salut que s’ofereixen als treballadors.

Si una empresa no té el registre de jornada s’exposa a rebre una sanció greu, el que implica una multa de 626 euros a 6.250.

No obstant això, l’arrencada està sent confús ja que moltes empreses no saben com cumploir amb la nova obligació. Sobretot en els casos de treball a distància. Però des del Ministeri de Treball s’ha indicat que les vies per fitxar l’entrada i sortida dels treballadors no deu ser en paper com en el passat, sinó que es pot fer control telemàtic amb ordinadors o aplicacions mòbils.

Per què s’ha creat aquest decret a Espanya?

En 2017 diverses sentències del Tribunal Suprem van aclarir que, amb la norma vigent llavors, les empreses només tenien l’obligació de controlar la jornada dels seus empleats a partir de la primera hora extraordinària. Això va provocar un canvi de criteri en la Inspecció de Treball, que fins llavors exigia aquest registre en les seves visites a les empreses.

Aquesta exigència es basava en una fallada de 2016 de l’Audiència Nacional que, al contrari que el Tribunal Suprem, sí que fixava l’obligació que existís el registre. Fins llavors, l’obligació de fitxar era més un costum que un deure legal.