Cambio climático: ¿qué puedes hacer tú?
La cimera sobre el canvi climàtic que es celebra aquests dies a París, també coneguda com a COP21 (21ª conferència de les Parts), ha fet que els problemes associats a l’escalfament global hagin adquirit un major protagonisme en els mitjans de comunicació. Durant uns dies, veurem com es multipliquen les notícies i reportatges sobre el canvi climàtic i les alertes sobre els seus efectes, tant per als ecosistemes i les societats actuals com per a les futures. Amb tot, el més segur és que es tracti d’un interès efímer i que, acabada la conferència, altres assumptes ocupin ràpidament la nostra atenció, fent tornar a un segon pla una de les nostres més grans amenaces globals. També és d’esperar que la febre de compres nadalenques eclipsi i dilueixi molts dels recents missatges ambientalistes en favor d’un consum més moderat i responsable. I és que, malgrat la magnitud del problema i la creixent implicació dels governs en la lluita contra el canvi climàtic, una majoria de ciutadans segueix percebent aquest fenomen com un problema llunyà, pel fet que encara no en senten els efectes d’una manera directa o amb prou intensitat.
El desinterès i la manca de compromís en la lluita contra el canvi climàtic també es deu, en gran mesura, a que moltes persones ignoren fins a quin punt el seu estil de vida contribueix a agreujar l’escalfament global. I, en conseqüència, desconeixen també que un canvi en els seus hàbits quotidians resulta indispensable per aportar solucions locals que, acumulades, desemboquin en una solució global. Enumerarem tot seguit algunes de les múltiples accions amb les que podem, cada dia i en el nostre entorn més immediat, un dels principals desafiaments a què s’enfronta avui en dia la humanitat. Agruparem aquestes accions en set grans categories: residus, energia, aigua, boscos, alimentació, transport i, finalment, activisme.
Residus
La reutilització i el reciclatge de residus contribueixen a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es derivarien de la producció de nous materials. Entre les accions que tenim al nostre abast en aquesta matèria destaquen les següents: separar adequadament els residus domèstics i dipositar-los en els contenidors corresponents (paper, vidre, plàstic, fracció orgànica…), portar a punts verds els residus més contaminants (piles, bombetes, oli de cuina, aparells elèctrics…), evitar l’ús de bosses de plàstic, o tractar de reparar i reutilitzar objectes abans de llençar-los. També és interessant la possibilitat d’elaborar compost a partir de residus orgànics (sobres de menjar, restes de poda…), amb la qual cosa obtindrem un fertilitzant natural per a nodrir el nostre hort o jardí.
Energia
Gran part de l’efecte hivernacle s’origina pels gasos emesos en el consum energètic, ja sigui directament a través de la crema de combustibles fòssils (petroli, gas natural, carbó…) o indirectament, quan s’empren aquests combustibles per produir l’electricitat que consumim. Amb un bon aïllament tèrmic de les vivendes i fent un ús moderat i responsable de la calefacció, l’aire condicionat i l’enllumenat podem assolir una important reducció del nostre consum energètic. Optar per electrodomèstics d’alta eficiència (“classe A”) i desconnectar tots aquells aparells que no utilitzem (recordeu que els equips en espera o standby segueixen consumint) són altres mesures d’estalvi a tenir en compte. Un electrodomèstic de classe A pot tenir un preu de compra més elevat però que s’acaba compensant gràcies a l’estalvi d’energia. Així mateix, apostar per les energies renovables també és una altra opció de futur. Per bé que el govern espanyol ha donat passos enrere en aquest sentit en penalitzar el consum elèctric, com a consumidors encara ens resta l’opció de donar prioritat a aquells operadors elèctrics que fomentin les energies renovables.
Aigua
L’aigua és un recurs escàs, la disponibilitat de la qual es pot veure reduïda pel canvi climàtic, a causa de les sequeres creixents, entre d’altres fenòmens. Per això, és imprescindible que aprenguem a optimitzar-ne l’ús. A nivell domèstic, un primer pas consisteix en reduir la quantitat d’aigua que fem servir al lavabo; entre altres mesures, podem instal·lar vàters amb doble descàrrega, tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents o ens ensabonem, o dutxar-nos en lloc de banyar-nos. Una altra mesura interessant, per bé que suposa disposar d’instal·lacions especials, consisteix en recollir l’aigua de pluja i reutilitzar-la per a usos que no requereixin aigua potable, com ara rentar el cotxe o regar les plantes.
Boscos
Els arbres i les plantes juguen un paper essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Per mitjà de la fotosíntesi, retenen carboni i, d’aquesta manera, redueixen la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO2), un dels principals gasos d’efecte hivernacle. Per tant, combatre la desforestació i els incendis forestals és una altra forma de mitigar l’escalfament global. En la nostra vida quotidiana podem contribuir a aquesta lluita amb diferents actuacions, com ara l’ús de fusta procedent d’explotacions forestals sostenibles (hi ha certificats que ho acrediten) o la reducció del consum de paper. Per això, convé que imprimim documents només si és estrictament necessari o que emprem paper reciclat sempre que sigui possible.
Alimentació
Per sorprenent que ens pugui semblar, la nostra forma d’alimentar-nos també repercuteix sobre l’escalfament global. En el sector ramader, per exemple, el transport de pinsos, la descomposició dels fems o el procés digestiu del bestiar, entre d’altres, són importants fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, especialment el CO2 o el metà. La ramaderia intensiva també comporta la tala de boscos i un gran consum d’aigua. Per tot plegat, moderant el nostre consum de carn contribuïm a preservar del medi ambient i a frenar l’escalfament global. Hi ha d’altres mesures importants que podem adoptar en matèria d’alimentació, com ara consumir productes de temporada i de quilòmetre zero, amb la qual cosa reduïm el consum energètic i les emissions associades al transport. També és recomanable preferir els aliments ecològics al menjar processat, la producció del qual resulta més contaminant.
Transport
Juntament amb el consum energètic, les emissions dels vehicles a motor és l’altra gran font d’emissions de CO2. Podem reduir la nostra dependència del cotxe de diferents maneres: desplaçant-nos a peu o en bicicleta sempre que ens sigui possible, emprar més el transport públic (en especial l’elèctric: tren, metro, tramvia…) o limitar els nostres desplaçaments emprant les noves tecnologies. Sempre que les circumstàncies ho permetin, les reunions presencials es poden substituir per videoconferències o es pot treballar més des de casa, fomentant el teletreball. Si, amb tot, no podem prescindir del cotxe, ens podem plantejar l’opció de compartir-lo amb altres passatgers, o bé d’adquirir un model elèctric o d’emissions reduïdes.
Activisme
Cadascú de nosaltres es pot convertir en un agent actiu a l’hora de conscienciar les persones que ens envolten sobre la gravetat del canvi climàtic i les possibilitats que tenim al nostre abast per combatre’l. A títol individual o bé col·laborant amb algun col·lectiu organitzat, ens podem esforçar per estar al corrent de les informacions i coneixements científics sobre el canvi climàtic, sobre les seves causes i sobre els seus efectes, tant presents com futurs. A partir d’aquest coneixement, estarem en disposició d’informar de manera objectiva les persones del nostre entorn, combatent el desconeixement, l’escepticisme o el negacionisme que encara existeixen a l’entorn del problema. No és imprescindible afiliar-se a un grup ecologista ni sortir al carrer amb pancartes: simplement conversant amb familiars o amics, o predicant amb l’exemple, podem fer diàriament activisme en favor de la sostenibilitat.
Totes les accions que hem presentat, i moltes d’altres mesures possibles, estan interconnectades, de tal manera que les millores en un àmbit afavoreixen i/Lo es veuen intensificades per les millores en un altre. No oblidem tampoc que estalviar energia, optimitzar l’ús de recursos o preservar el nostre entorn natural aporten beneficis que van més enllà de l’ecologia: afavoreixen el benestar i la salut, redueixen costos i promouen la sostenibilitat a tots els nivells. En definitiva, la lluita contra el canvi climàtic és tasca de tots. Cadascú en la mesura de les seves possibilitats, des del seu entorn immediat i transformant progressivament els seus hàbits de vida i de consum, podem actuar com a palanca de canvi per millorar el nostre present i garantir un futur habitable per a les properes generacions.
Eugeni Garcia Rierola
Llicenciat en Sociologia.
Professor del Màster Gestió Ambiental i Sostenibilitat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
E-mail: eugeni.garcia@btcces.com