Los transgénicos y la protección del consumidor final

Després de 23 anys de recerca surt a la llum el primer animal modificat genèticament que es podrà comercialitzar a escala industrial.

La notícia es presenta com “els salmons ràpids”, peixos que estan caracteritzats per tenir un creixement ràpid d’un any i mig en lloc de 3 anys com seria l’habitual. El salmó conté dos gens d’altres espècies que el permeten créixer amb molta més rapidesa que li ha conferit la pròpia evolució natural. L’empresa fabricant és d’Estats Units i ha obtingut l’autorització per part de Canadà, i ara, depèn de la FDA que se n’autoritzi i aprovi la comercialització.

Amb tot, durant els últims anys, han tingut ressò notícies que mostren la cara i la creu dels transgènics i mentre països expandeixen els seus cultius (Estats Units, Canadà, Brasil, Argentina, Índia etc) Europa mostra la creu als Organismes Genèticament Modificats (OGM’s), especialment el consumidor, que no acaba de veure els beneficis sobre el medi ambient o la salut de les persones sinó tot el contrari, a falta d’estudis solvents que mostrin compromisos més seriosos a llarg termini i els efectes que aquests podrien arribar a tenir sobre el medi ambient i la salut, mostra recel a l’hora de consumir els anomentas OGM’s.

Mentre el Reglament 1169/2011 sobre informació facilitada al consumidor, que entrarà en vigor d’aquí un any aproximadament, substituint el Reial Decret 1334/1999 sobre etiquetatge dels productes alimentaris, persegueix protegir els interessos del consumidor oferint-li tota la informació per a escollir lliurement i amb criteris clars, els productes alimentaris, caldrà parar atenció si els productes transgènics, arribats d’arreu del món, consideren a l’etiquetatge la menció de producte transgènic tal i com estableix el mateix Reglament 1829/2003 sobre aliments i pinsos modificats genèticament tenint en compte que un dels punts importants que regula la informació que caldrà facilitar al consumidor és una mida mínima de lletra considerant la menció de «modificat genèticament» o «produït a partir de [nom organisme] modificat genèticament», en aquest cas, regulat pel Reglament 1829.

Per tant, consumidors, cal estar atents a la lectura de les etiquetes atès que cada vegada més, la biotecnologia traurà al mercat productes més “innovadors, resistents, de creixement ràpid” que tenen una “certa pressa” per entrar dins la nostra societat i com no, el consumidor ha d’estar degudament informat i poder decidir si consumeix aquests productes atenent-se a possibles repercussions a llarg termini ja sigui pels efectes perjudicials que pot tenir sobre el medi ambient o la salut ja que sembla ser que a curt termini aquest tema no hagi de preocupar de forma immediata si bé ja hi ha qui s’atreveix a fer esment d’una expressió que diu: “pa per avui, gana per demà”.

Fonts de consulta:

• Diari El País, “Una de salmón transgénico”, 27/11/2013
• Diari El País, “Cultivo de transgénicos”, 02/06/2013
• Diari El País, “La soja transgénica: pan para hoy hambre para manyana”, 30/09/2013
• Reglament 1169/2011 sobre informació facilitada al consumidor
• Real Decret 1334/1999 sobre etiquetatge dels productes alimentaris
• Reglament 1829/2003 sobre aliments i pinsos modificats genèticament

Maria Marmí
Tutora Màster en Qualitat i Seguretat Alimentària: Sistema APPCC 
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis Superiors).
E-mail: maria@higienealimentaria.com