Etiquetes en braille per no menjar a cegues
L’ONCE ha llançat la campanya “Alimentos con su punto” per reclamar a la indústria alimentària etiquetes en braille per distingir els productes, saber la seva data de caducitat o conèixer si té al·lèrgens, un “dret” de les persones cegues per equiparar a la resta de consumidors.
A Espanya hi ha 72.000 invidents que s’enfronten diàriament al repte d’obrir un tetrabrik per esbrinar si en el seu interior hi ha llet, brou de pollastre o vi o d’agafar de la nevera un iogurt esperant que sigui de maduixa i que resulta de vainilla, explica el director general adjunt de Serveis Socials de l’ONCE, Andrés Ramos a EFEAGRO.
Per conscienciar la indústria alimentària han impulsat la campanya “Aliments amb el seu punt”, en què el reconegut cuiner Sergio Fernández (Canal Cuina) s’enfronta al repte de cuinar “a cegues però veient”, ja que a la seva nevera només hi ha envasos blancs idèntics, sense cap tipus de pista sobre el seu contingut.
Com ajuda, Fernández només ha comptat amb l’assessorament d’Andrés Ramos, una persona cega total, que li ha anat traslladant petits trucs i consells per enfrontar-se a una aventura que per a ell és una realitat quotidiana.
Sota el títol ‘Aliments amb el seu punt’, amb aquest sketch, l’ONCE pretén conscienciar sobre la importància que els productes de consum de primera necessitat introdueixin en el seu envasat d’origen, un etiquetatge en braille perfectament identificatiu que faciliti la vida diària de les persones cegues i amb discapacitat visual greu.
Etiquetes en braille, cost mínim d’implantació
“És una tensió enorme no saber amb què estàs cuinant”, deia durant la gravació del vídeo que acompanya aquesta iniciativa el cuiner, que considera “un dret més important del que sembla” disposar d’etiquetes en braille, a més de senzill, ja que el seu cost és “mínim” i el sector comptaria amb l’ajuda de la Comissió Braille Espanyola (CBE), postil·lava Ramos.
Aquesta mesura ja es va adoptar en els medicaments l’any 2006 per una llei europea i ha estat “meravellosa” per a aquest col·lectiu, encara que en la indústria alimentària queda molt per fer, perquè són molt poques les marques que etiqueten així els seus productes.
La compra no és un problema gràcies a la millora d’accessibilitat de les webs de grans superfícies i a la creació de noves aplicacions que permeten a les persones cegues l’adquisició a internet, però quan aquests productes arriben a casa la cosa es complica.
A la UE destaca França com el “millor país per a una persona cega”
Segons explica a Efe el president del Consell Mundial del Braille, Kevin Carey, la manca de reglamentació en els diferents països fa que la situació sigui “bastant precària” a tot el món, encara que dins de la Unió Europea destaca França com “el millor país per a una persona cega, ja que la gran majoria de vins i aliments tenen etiquetes llegibles per a nosaltres “.
“El problema és que la gent no sap molt sobre els cecs, hi ha falta de coneixement sobre la seva vida”, afegeix que, no obstant, es mostra “optimista” sobre el futur gràcies a les noves tecnologies, ja que cada vegada són més les aplicacions que els ajuden a la vida diària.
Andrés Ramos coincideix que “no hi ha una mala intenció en la indústria alimentària, sinó desconeixement”, per això impulsen campanyes com “Aliments amb el seu punt”, en què el cuiner Sergio Fernández va reconèixer haver viscut “una experiència curiosa i única” a sentir la “impotència” d’una persona cega quan descobreix que ha obert un bric de suc en comptes del de llet que buscava per al cafè de l’esmorzar.
Per això, la Comissió Braille Espanyola ha aprovat també un manifest pel dret de les persones cegues a un etiquetatge braille universal. “Com a consumidors tenim els mateixos drets que la resta de ciutadans; volem una societat inclusiva i això només requereix un petit esforç de la indústria alimentària “, reivindiquen.