L’Agència Europea de Medicaments recomana la retirada de totes les autoritzacions de comercialització per als medicaments veterinaris amb òxid de zinc destinats als animals productors d’aliments

L’ús de medicaments veterinaris és necessari en alguns casos quan es parla de producció animal. Però si es fa de forma incorrecta, pot tenir efectes contraris als buscats. En aliments com la carn, es poden trobar residus la presència segons la naturalesa del producte, la dosi, la manera d’aplicar i el temps que transcorre entre l’última dosi i el sacrifici. Al desembre, el Comitè de Medicaments Veterinaris de l’Agència Europea de Medicaments (CVMP) va recomanar la retirada de totes les autoritzacions de comercialització per als medicaments veterinaris amb òxid de zinc destinats als animals productors d’aliments. A continuació, us expliquem què és l’òxid de zinc i quins són els seus efectes i la importància en seguretat alimentària de l’ocupació racional de medicaments veterinaris.

El problema principal del subministrament d’antibiòtics als animals, és quan els aquests excreten els antibiòtics que el seu cos rebutja i aquestes restes s’aprofiten per a usos agrícoles. Aquesta contaminació es tradueix, en la majoria dels casos, en la formació de soques resistents als antibiòtics actuals. Aquesta preocupació creixent sobre la resistència bacteriana i la seva possible amenaça a la salut humana fa que cada vegada més països estiguin reduint la utilització d’antibiòtics en els animals productors d’aliments. És el que podria passar amb l’òxid de zinc, per al qual el Comitè de Medicaments Veterinaris de l’Agència Europea de Medicaments recomana que es retirin els productes per a animals destinats a l’alimentació que el contenen.

Però, quins són els efectes de l’òxid de zinc?

El zinc s’afegeix a les dietes dels porcs en desenvolupament després del deslletament, per tal de reduir l’activitat bacteriana del tracte gastrointestinal dels garrins deslletats per Escherichia coli. Aquesta malaltia apareix durant les primeres setmanes després del deslletament i, sovint, està relacionada amb la disminució del guany de pes, així com amb la mortalitat en garrins deslletats. I s’ha demostrat que un ús correcte del zinc redueix de manera significativa la incidència de diarrea en els garrins, que és per al que està indicat.

Altres conseqüències, però aquesta vegada nocives, que pot tenir el zinc és que pot afectar la flora intestinal i promoure la propagació de la resistència als antibiòtics. També s’ha provat d’administrar òxid de zinc als garrins recent deslletats en dosis de 3.000 ppm (parts per milió) durant llargs períodes de temps (unes quatre setmanes) pot tenir efectes perjudicials per al seu creixement.

També s’ha demostrat que en dosis altes el zinc causa preocupacions ambientals, el que ha portat a la Comunitat Europea a recomanar la seva reducció. Aquesta substància, en dosis altes, pot arribar al medi ambient a través dels purins dels animals, el que suposa un important risc de contaminació ambiental perquè és un metall pesat.

Ara, la Comissió Europea, a instàncies del CVMP té previst iniciar una consulta amb totes les parts afectades per analitzar la recomanació de retirar l’autorització de comercialitzar medicaments veterinaris amb òxid de zinc destinats als animals productors d’aliments.

Ús racional de medicaments veterinaris

La prevenció i control de les malalties animals passa, en molts casos, per l’ús de productes veterinaris, entre els quals s’inclouen la vacunació i els medicaments. La lluita contra bacteris, virus, paràsits i altres patògens en sanitat i benestar animal implica en ocasions l’ús d’aquestes substàncies, que han de comptar amb l’autorització corresponent. La seva utilització, per tant, ha d’estar estrictament emmarcada, segons l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), a controls estrictes que impedeixin que “els riscos derivats del seu ús siguin més importants que els beneficis”. Només una ocupació racional i adequat dels productes veterinaris, a favor de la sanitat animal, contribuirà a millorar la seguretat i la innocuïtat alimentàries. Per contra, una utilització irresponsable d’aquests productes veterinaris pot tenir “conseqüències nefastes no només per a la salut animal sinó també per a la salut pública”.

Per això, els controls i les condicions d’ús dels productes veterinaris en els animals destinats al consum i l’avaluació dels riscos de residus en els productes de consum derivats dels animals són molt estrictes. En els últims anys, un dels problemes als quals s’ha hagut de fer front és a la resistència als agents antimicrobians, provocat per l’ocupació excessiu d’antibiòtics, tant en sanitat animal com vegetal. El problema és que tractaments utilitzats que eren efectius reben cada vegada més resistència i, per tant, els microorganismes patògens són cada vegada més forts.

L’OIE compta amb una llista dels agents antimicrobians importants per a la medicina veterinària i anima a fer un “ús responsable i prudent dels antimicrobians en els animals terrestres, de manera que es preservi la seva eficàcia terapèutica i es puguin seguir utilitzant sense riscos ni per els animals ni per a l’home “.

Font d’informació: http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/sociedad-y-consumo/2017/01/12/224830.php#sthash.vZZXkyiB.dpu