La salut en el treball
Quan un treballador contreu una malaltia com a conseqüència la seva feina, aquesta pot ser declarada malaltia professional
La satisfacció dels empleats és un dels aspectes, si no el més important, per aconseguir en un entorn laboral positiu. Promoure entorns de treball segurs, saludables, és responsabilitat de les nostres organitzacions. És més, hem de comprendre la salut com un estat que sempre s’ha de millorar.
De vegades, el nostre treball pot danyar la nostra salut. Quan contraiem una malaltia com a conseqüència del treball, les anomenem malalties professionals. Sovint, però, les molèsties no apareixen de forma immediata, i això provoca que costi relacionar-les directament amb el nostre treball, per la qual cosa les confonem amb altres malalties comunes. De fet, perquè una malaltia professional sigui reconeguda legalment ha d’estar recollida en el quadre de malalties professionals en el sistema de seguretat social, el qual va ser aprovat per última vegada en el Reial Decret 1299/2006.
Així mateix, amb l’objectiu d’auxiliar la consciència de la societat dels nostres treballadors i organitzacions, cal tenir en compte que una avaluació de riscos amb una correcta i detallada metodologia, troba, analitza i corregeix tots els riscos que puguem patir en futur en el nostre lloc de treball.
Un accident laboral és un clar indici d’unes males condicions de treball, la gravetat de l’assumpte és una lluita constant de tots els centres preventius. Segons les estadístiques publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, només l’any passat, el nombre d’accidents laborals va ser de 555,722 amb un increment d’un 5% sobre l’any 2015. Unes xifres que no paren de créixer des de l’any 2012, d’ells 3. 543 són accidents greus, 64 més que l’any anterior. Una xifra massa elevada que s’hauria d’haver evitat aplicant una correcta i adequada prevenció.
Factors de risc com ara la temperatura, la ventilació, les tasques repetides o una jornada extensa amb un ritme massa accelerat, resulten ser una fatiga que afavoreix una malaltia professional o un accident laboral. L’excessiva pressió i supervisió per part de les empreses acaba per desmoralitzar i desconnectar al treballador de la seva tasca.
Existeixen moltíssimes formes en les quals el nostre treball pot afectar la nostra salut. Per exemple, un treball que requereixi d’un esforç físic elevat implica una mala respiració, fet que resultaria fatal en cas d’aspirar substàncies tòxiques.
De fet si ens parem a pensar, el medi-ambient laboral resulta ser mitjà en el qual es desenvolupa gran part de la nostra vida. Una mala organització en el treball dóna pas a una presència cada vegada més gran de malalties psicosocials a llarg termini. Per això hem de complir amb una avaluació de riscos i implantació de mesures preventives que ens ajudin a evitar danys abans que passin.
Totes aquestes malalties, per exemple les que són musculars, solen aparèixer al cap d’un període de temps, i no al moment, per tant, cal ser constants amb la prevenció.
I per això hem de realitzar revisions mèdiques anuals que ens indiquin al moment si alguna cosa va malament. A més, de, naturalment, exigir al nostre centre de prevenció una implicació total, la funció és formar-nos i informar-nos de tots els riscos possibles.
El més important és que els dolors d’esquena, coll, cap, estrès o la fatiga visual, malalties relacionades directament amb la feina, passen inadvertides per part de les organitzacions i del sistema de seguretat social, i es cataloguen com a malalties comunes sense més, acumulant així també una despesa a les arques públiques.
L’actual crisi econòmica no ajuda per a res, els treballadors per por de perdre la feina sense saber-ho faciliten que el creixement de les malalties professionals augmenti any rere any.
Hem d’assumir la salut laboral i la seva prevenció com un problema de tots els ciutadans. Els nostres metges han d’implicar-se més en aquestes malalties professionals per no obrir més l’esquerda de la pèrdua dels nostres drets com a treballadors. Les malalties relacionades amb el treball no s’han de minimitzar i, mitjançant la formació i el coneixement, hem de forçar la voluntat pública per millorar la nostra salut en el lloc de treball.
Anastasia Klimkovich