Com es pot prevenir el càncer d’origen laboral?

Entre els càncers que afecten les persones, el càncer d’origen laboral es pot considerar completament prevenible sempre que es prenguin mesures adequades per evitar l’exposició dels treballadors als agents carcinogènics a l’ambient laboral. Per això són essencials les estratègies adequades de seguretat i salut a la feina (SST).

Què són els carcinògens ocupacionals? Es tracta de substàncies químiques, agents físics o biològics i processos de treball que, per naturalesa i nivells d’exposició, aporten risc considerable al treballador. A dia d’avui, ja hi ha nombrosos estudis científics que demostren la relació causal entre els carcinògens ocupacionals i el càncer de pulmó, bufeta, laringe i pell, la leucèmia i el càncer nasofaringi.

Amb la finalitat de prevenir efectivament els càncers ocupacionals, cal aplicar mesures de seguretat i salut en l’ambient de treball que garanteixin la seguretat dels treballadors. És a dir, garantir que les activitats que impliquen l’ús de productes carcinògens no signifiquin un perill per a la salut dels treballadors o de les persones que viuen a prop d’aquestes instal·lacions.

Les mesures preventives que cal prendre poden variar segons la naturalesa i l’abast dels productes carcinògens. I és que els carcinògens poden ingressar al cos a través de diferents canals: inhalació (vapors, boires, pólvores), absorció cutània (esquitxades, roba de treball bruta) o ingestió (menjar amb les mans brutes, fumar, etc.).

En aquest marc, l’Organització Internacional del Treball (OIT) compta amb diversos mecanismes amplis i específics de suport a la prevenció del càncer ocupacional com ara el Conveni núm. 155 sobre seguretat i salut dels treballadors i el seu Protocol respectiu, el Conveni núm. 161 sobre serveis de salut a la feina i el Conveni núm. 187 sobre el marc promocional de la seguretat i la salut, estableixen l’enfocament estratègic de l’OIT.

Aquests convenis recullen una sèrie de normes i obligacions així com la necessitat d’acordar de manera tripartida, política i programes nacionals que permetin una acció preventiva d’impacte per així poder millorar les condicions de seguretat i salut a la feina evitant així accidents i malalties professionals.

En matèria relacionada amb el càncer d’origen progesional, destaca el Conveni 1974 (núm. 139) el qual conté lineaments clars i de sentit comú que s’haurien de seguir per tal de prevenir aquesta greu malaltia.

Els països que ratifiquin aquest conveni han de determinar els agents cancerígens als quals l’exposició a la feina estarà prohibida o subjecta a control, i procurar que se substitueixin per substàncies no cancerígenes o menys nocives. A més, hauran de descriure les mesures que s’hagin de prendre per protegir els treballadors contra els riscos d’exposició a agents cancerígens, i reduir al mínim la durada i els nivells de l’exposició.

Paral·lelament, també hi ha el Conveni núm. 170 sobre productes químics, que estableix, entre d’altres, mesures en matèria de classificació i comunicació dels perills dels productes químics i d’avaluació i seguiment de l’exposició dels treballadors a productes químics.

Font d’informació: Organització Mundial del Treball