La formació com a eina de decisió laboral

La principal reivindicació de les persones en el seu àmbit laboral hauria de ser la formació. Fent una anàlisi objectiva de les coses que a un individu li aporta el treball, segurament no hi ha un valor superior a això.

Les dades estadístiques del 2017 que vinculen atur i formació, prenent com a referència l’ Institut Nacional d’Estadística (INE), ens ho corroboren d’una manera objectiva: les persones sense estudis tenen el doble de probabilitats d’estar en situació d’atur que les persones amb estudis secundaris superats i quatre vegades més d’estar en situació d’atur que les persones amb estudis superiors.

Justament, en situacions de crisi, es posen de manifest encara més aquestes proporcions, que basculen en contra de les persones amb poca formació.

És curiós doncs el fet que en moltes negociacions entre treballadors i empresa la formació no ocupi un lloc de màxima prioritat, deixant sobretot aquest espai a les percepcions salarials. De ben segur, tenir una formació consistent i actualitzada doni als individus moltes més possibilitats d’assolir una percepció salarial millor.

La formació no esdevé però només una necessitat per a les persones per fugir de l’atur, sinó que col·labora en la vertebració d’una trajectòria professional on l’individu també pren decisions. El camí dins del treball no és arbitrari ni atzarós, sinó que respon a criteris segurament encara més complexes que el binomi tinc feina/no tinc feina. La formació ens permet la possibilitat de participar d’aquests criteris i ens permet un rol actiu.

No ens imaginem que el valor de la formació només es correspon amb els nivells més superiors de l’àmbit laboral. En els darrers anys de tancament d’empreses, ha estat habitual veure treballadors desesperats perquè no podien recuperar certificats o diplomes de formació que s’havien oblidat de demanar, per exemple en el món de la construcció o del metall. Aquesta formació els obria portes en altres empreses i mantenia el seu valor, fins i tot finalitzada la seva anterior etapa laboral.

Una altra cosa és voler, poder i saber formar-se.

Diem voler perquè existeix molt sovint una baixa percepció dels beneficis de la formació. Ens dóna més satisfacció enviar un mail ràpidament o donar resposta a un client que esperar una estona per participar en una formació que possiblement millori la qualitat de les dues accions citades.

Diem poder perquè la formació requereix un temps que cal disposar i que de ben segur és disponible, sempre que el treballador li doni la importància que precisa. Si es vol fer formació, està més que demostrat que es pot fer. En l’actualitat fins i tot hi ha una gran oferta de formacions a costos molt baixos que estan posant a l’abast el coneixement a totes les butxaques.

Diem saber perquè la formació presenta moltes opcions en l’actualitat de metodologies, nivells, ubicacions i això, que podria ser un element positiu, esdevé perjudicial sinó es fa una bona elecció sobretot metodològica en funció de les pròpies necessitats i possibilitats. És necessari fer una bona recerca de les opcions per a una formació concreta.

En fi, com es diu al principi, la formació és una eina i es pot usar en diverses direccions, el cas és tenir-la. Alhora, tot canvia tan ràpid que l’eina ha d’anar alimentant-se, amb un sentit gens finalista, sinó adaptatiu. Formació i àmbit laboral han d’estat connectats.

Preguntar-nos si la nostra formació està responent als reptes que em puc trobar demà a la feina és un bon inici.

Vicenç Tamborero Viadiu

Coordinador de BTC

Doctor per la UAB