La prevenció de riscos laborals infiltrada

En els últims anys estan proliferant els programes de televisió que intenten reflectir la realitat del món laboral davant l’opinió pública de la mà de personatges famosos o de fórmules d’intercanvi de rols.

Estem parlant per exemple de programes com “Pesadilla en la cocina”, on un cuiner mediàtic destapa les misèries sanitàries d’un restaurant o les males praxis en matèria de prevenció de riscos laborals d’empresaris i treballadors.

Al programa “Trabajo Temporal” de la TVE sorprenem també a Carolina Cerezuela fent de policia sense cap formació i a Yolanda Martin Berrocal elaborant embotits en una màquina sense les proteccions adequades, o tallant carn sense guants protectors ni coneixements mínims sobre com fer-ho.

Tot i així, aquests dos casos de programa televisiu pressuposen un cert folklorisme o lluïment dels seus protagonistes famosos i podríem, en una aproximació generosa, considerar-los més propers a un show on l’elit es intentar barrejar amb la massa, que d’un desig de reflectir la realitat objectiva.

No podem veure-ho de la mateixa forma al programa “El jefe infiltrado”, on els protagonistes són treballadors i caps, i l’objectiu és que les coses es facin i es mostrin tal com passen en realitat. En cadascuna de les emissions apareixen desenes d’incompliments de la llei de prevenció de riscos laborals i, encara que en part es critiquen en un estadi posterior, el cap infiltrat permet aquests incompliments, els pateix i a sobre participa d’ells.
Alguns dels incompliments són deguts directament a la direcció de l’empresa: manca de lliurament d’EPIS, informació i formació inexistent, processos realitzats sense un adequat estudi ergonòmic, manca d’equips de treball adequats, falta d’instruccions adequades, nul·la vigilància de la salut … Molts dels problemes també parteixen dels treballadors: utilització de maquinària i eines no usant proteccions, distraccions, pilleries, manca de responsabilitat …

Els que s’ocupen de la prevenció pateixen de certs calfreds amb aquests exemples, ja que moltes vegades participen de problemes amb la inspecció, la justícia, …, per fets mínims en relació amb aquestes mostres públiques de males pràctiques. I segurament, els molts tècnics de prevenció de riscos laborals al·lucinen quan veuen com al final del programa es passen de puntetes els nyaps de l’empresa, se citen breument les males pràctiques i es premia gairebé sempre a tothom. Vaja, com a la propia realitat.

És com si hi hagués un programa de televisió que airegés els incompliments amb hisenda de qualsevol empresa, se li digués “dolent, dolent” i després li regalessin a vostè un viatge a una illa caribenya perquè si va fer alguna cosa il·legal era per l’alta pressió que tenia, per la seva situació personal o perquè un altre any ja va pagar massa. Quan torni del viatge, ja serà vostè un home nou.

Segur que als inspectors de sanitat algun restaurador els haurà citat a Chicote per excusar-se amb algun “detallet” del seu establiment. Caldrà anar prenent nota del cap infiltrat …

Dolors Tartera

BTC Centre d’Estudis Superiors