ESLa salud laboral, cuestión de actitud
Des de petits ens diuen el que està bé i el que no. Com hem d’actuar en cada cas. Les normes de comportament adequades. Fins i tot ens diuen que hi ha coses perilloses que no hem de fer o que hem de fer amb molta cura.
Què van aconseguir els nostres pares amb això? Poca cosa, o res en realitat. Perquè fins que un no cau amb la bicicleta i es pela els genolls, no és conscient del perill que comporta. A partir d’aquest dia, ens posem el casc i les genolleres per anar amb bici.
La prevenció de riscos laborals és una mica el mateix. Ens diuen on són els riscos, ens ensenyen com fer la nostra feina de forma segura, com hem d’aixecar una càrrega per a no lesionar la nostra esquena, i com utilitzar els EPI ‘s per protegir la nostra salut. Ens fan cursos de formació en prevenció de riscos laborals any rere any. I què aconseguim? Res. Avorrir els treballadors, que continuen pensant que això de la prevenció no s’ho creu ningú.
No se’m malinterpreti ara. En cap cas pretenc dir que perquè el treballador sigui conscient del risc ha de fer-se mal. No. El que dic és que per canviar una actitud hem d’interioritzar-ne la importància.
I com podem canviar actituds? Posaré un altre exemple. Ningú, avui en dia, no té cap dubte que és imprescindible cordar-se el cinturó quan es va en cotxe. I que segons l’edat, s’ha d’anar en una cadireta especial. L’obligatorietat de cordar-se el cinturó del darrera és de l’any 1992. La Llei de PRL, només té 3 anys menys.
Com hem aconseguit aquest canvi d’actitud i la disminució de les morts per accidents de trànsit? Per què no apliquem la mateixa tècnica que hem utilitzat per a la prevenció d’accidents de trànsit amb la prevenció de riscos laborals?
A la primera pregunta respondria que possiblement amb la implicació per part de tota la societat en el tema dels accidents de trànsit i de la seguretat al volant.
En primer lloc per part de l’administració pública: amb campanyes televisives, amb majors sancions, amb més control a la carretera, amb lleis més restrictives …
En segon lloc per part de fabricants de vehicles: més seguretat, més prestacions, més comoditat, … També per part de concessions de carreteres, millorant els punts negres i incorporant sistemes de manteniment renovats.
Finalment, no oblidar-nos de la societat civil, amb les seves campanyes, xerrades, informació en tots els àmbits de la societat (escoles, instituts, universitats, autoescoles, centres cívics, clubs automobilístics, …). La normalització del tema i la immersió en tots els àmbits de la societat és un factor clau per al canvi d’actituds.
Crec que aquesta implicació per part de tota la societat no s’ha donat en prevenció. Analitzem-ho:
- Implicació per part de l’administració pública: hi ha hagut alguna campanya televisiva, però poc efectiva. Hi ha poques inspeccions i poques sancions, i menys encara inspeccions amb to didàctic. Hi ha molt mal exemple per part de l’administració, que ha estat la primera a incomplir la llei.
- Fabricants de màquines, equips, eines, …: possiblement sí que han invertit en millores i en investigació, però no prou. Tampoc ha anat acompanyat de legislació.
- D’altra banda, la majoria d’empresaris no han invertit prou en millorar la maquinària ni han tingut ajudes tipus “Pla Prever” per actualitzar el seu parc de maquinària.
- Sindicats i associacions de treballadors han fet força feina en el tema. Però els seus estudis, investigacions i esforços s’han quedat al calaix. Possiblement perquè ningú els ha promocionat prou.
- A la societat civil el tema de prevenció de riscos laborals no ha entrat. Ni a les escoles, ni als instituts, ni a les universitats, ni a xerrades a centres cívics, ni en programes de ràdio o televisió, … Fins i tot no ha entrat prou ni en la formació professional, on la PRL no deixa de ser una part més del temari.
No estic segura de si aplicant les mateixes estratègies que hem fet servir per a la prevenció d’accidents de trànsit arribaríem al mateix punt amb la prevenció de riscos laborals.
Però està clar que no ho estem fent prou bé.
Tots hem de marcar-nos com a objectiu prioritari reduir l’accidentalitat. No podem permetre, en una societat avançada com la nostra, que les persones morin mentre treballen o emmalalteixin a causa de la feina. Hem d’aconseguir una societat realment implicada en el tema i en la qual la salut laboral formi part de la nostra escala de valors.
Anna Tobajas
Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals i professora del Máster oficial en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat de Vic
(Universitat de Vic – BTC Centre d’Estudis S