L’augment de l’estrès tèrmic podria portar una pèrdua de productivitat equivalent a 80 milions de llocs de treball
Segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT), es preveu que l’augment de l’estrès tèrmic provocat per l’escalfament global porti amb si en 2030 pèrdues de productivitat a tot el món equivalents a 80 milions de llocs de treball a temps complet.
D’acord amb aquestes projeccions, basades en un augment de la temperatura global d’1,5 ° C per a finals del present segle, es preveu que el 2030 es perdi el 2,2% de les hores de treball a tot el món com a conseqüència del augment de la temperatura, percentatge equivalent a 80 milions de llocs de treball a temps complet. Això comportarà pèrdues econòmiques a escala mundial de 2.4 bilions de dòlars.
D’altra banda, en l’informe s’especifica que aquesta estimació és conservadora, en haver-se tingut en compte que l’augment mitjà de la temperatura a escala mundial no sobrepassarà 1,5 ° C. També s’ha realitzat la hipòtesi que el treball en l’agricultura i en la construcció, dos dels sectors més afectats per l’estrès tèrmic, es realitza en llocs a l’ombra.
L’estrès tèrmic té relació amb l’augment de calor que pot suportar el cos humà sense patir degradació fisiològica. En general, aquesta es produeix a temperatures superiors a 35 ° C, en condicions d’elevada humitat. L’excés de calor en l’àmbit laboral constitueix un risc per a la salut en el treball, en restringir les funcions i aptituds físiques dels treballadors i la seva capacitat de treball, i en conseqüència, disminuir la productivitat. En casos extrems pot provocar insolacions, que podrien arribar a ser mortals.
Es preveu que el sector més afectat a nivell mundial sigui l’agrícola. Aquest sector compta amb 940 milions de treballadors a tot el món. Es preveu que per al 2030, el 60% de les hores de treball perdudes a tot el món com a conseqüència de l’estrès tèrmic corresponguin a aquest sector. El sector de la construcció també es veurà greument afectat, i es preveu que per a aquest mateix any el 19% de les pèrdues d’hores de treball a escala mundial com a conseqüència de l’estrès tèrmic es produeixin en aquest sector. Altres sectors particularment en risc són els de béns i serveis mediambientals, recollida d’escombraries, emergències, treballs de reparació, transport, turisme i esports, així com determinades formes de treball industrial.
Els efectes tindran lloc de forma desigual a tot el món. S’estima que les regions en què més hores de treball es perdran seran Àsia meridional i Àfrica occidental, en què es preveu que es produeixi una pèrdua del voltant del 5% de les hores de treball en 2030, és a dir, al voltant de 43 milions i 9 milions de llocs de treball respectivament.
L’estrès tèrmic afectarà a milions de dones, que constitueixen la majoria dels treballadors en l’agricultura de subsistència, i d’homes, que són la major part dels treballadors del sector de la construcció. L’estrès tèrmic pot provocar així mateix un augment de la migració, arran de la major quantitat de treballadors que abandonen les zones rurals a la recerca d’un futur millor.
Els reptes que planteja el canvi climàtic constitueixen un tema cabdal en la nova Declaració del Centenari de l’OIT sobre el futur del treball, i determinaran el seu programa de treball i investigació. L’informe posa de manifest el gran abast de les conseqüències d’aquests reptes pel que fa a l’Agenda 2030 de l’ONU. En particular, s’assenyala que “els efectes de l’estrès tèrmic en els plans econòmic, social i sanitari podrien dificultar la lluita contra la pobresa i la promoció del desenvolupament humà i, en conseqüència, el compliment de la major part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides “.
“La incidència de l’estrès tèrmic en la productivitat laboral és una greu conseqüència del canvi climàtic, que provoca així mateix altres efectes adversos, per exemple canvis en els règims de precipitacions, augment del nivell del mar i pèrdua de biodiversitat”, segons assenyala la Sra. Catherine Saget, directora de la Dependència del Departament d’Investigació de l’OIT i una de les principals autores de l’informe. “A més dels enormes costos econòmics que comporta l’estrès tèrmic, cal esperar un augment de la disparitat entre els països de baix nivell d’ingressos i els països de majors ingressos, un empitjorament de les condicions de treball de les persones més vulnerables, i desplaçaments de població. a fi d’adaptar-se a aquesta nova realitat, governs, ocupadors i treballadors han d’adoptar mesures urgents que posin l’accent en la protecció dels més vulnerables. ”
El nou informe de l’OIT, Working on a warmer planet: The impact of heat stress on labour productivity and decent work [Resum: Trabajar en un planeta más caliente: El impacto del estrés térmico en la productividad laboral y el trabajo decente ] es base en dades climatològiques, fisiològiques i de treball, i proporciona estimacions tant actuals com previstes, sobre pèrdues de productivitat a escala nacional, regional i mundial.