Naciones Unidas actualiza normas sobre calidad de alimentos

La Comissió del Codex Alimentarius, l’organisme de les Nacions Unides encarregat d’establir les normes alimentàries, es va reunir a Roma del 27 a 30 de juny de 2016 per examinar les normes sobre innocuïtat i qualitat dels aliments. Aquesta ha estat la 39ª reunió d’aquesta Comissió, #CAC39.

El Codex Alimentarius és una iniciativa conjunta de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La seva finalitat és protegir la salut dels consumidors i garantir pràctiques equitatives en el comerç d’aliments.

Les noves directrius es centren en temes com el control de salmonel·la en la carn de boví i porc, higiene alimentària per controlar els paràsits transmesos pels aliments, els valors de referència de nutrients per a l’etiquetatge nutricional, les noves normes per a la innocuïtat dels additius alimentaris, el nivell màxim per l’arsènic inorgànic en l’arròs espellofat, els límits màxims per als plaguicides en els aliments, el futur dels Principis generals d’higiene dels aliments i, Finlament, el treball del Codex sobre la resistència als antimicrobians.

A continuació es resumeixen les principals decisions preses a la #CAC39.

Directrius per al control de salmonel·la en la carn de boví i porc
La carn de boví i de porc es poden veure contaminades amb diferents bacteris, incloent-hi la salmonel·la no tifoide. La salmonel·la, que provoca malalties diarreiques, és una de les causes més freqüents de malalties transmeses per aliments a tot el món, amb desenes de milions persones afectades cada any. Encara que la majoria dels casos són lleus, la salmonel·la produeix prop de 60.000 morts anuals. Les directrius aprovades per la Comissió del Codex Alimentarius se centren en les pràctiques des de la producció primària al processat, per prevenir, reduir o suprimir la salmonel·la en la carn fresca de boví i porc. La millor manera que tenen els consumidors per evitar emmalaltir menjant carn que pogués estar contaminada amb salmonel·la, és cuinar-la a consciència.

Directrius sobre higiene alimentària per controlar els paràsits transmesos pels aliments
Carn, llet, peix, fruites i verdures i altres aliments poden estar contaminats amb diferents paràsits. Entre ells estan el Toxoplasma gondii i la Taenia solium (tenia del porc) que poden trobar-se als animals i transmetre als éssers humans quan mengen carn contaminada i que aquesta crua o poc cuita. Les persones infectades amb la Taenia solium poden desenvolupar quists cerebrals, i aquesta és la causa prevenible més freqüent d’epilèpsia al món. Tres claus per controlar els paràsits transmesos pels aliments són: prevenir la infecció en els animals de granja, evitar la contaminació dels aliments frescos i processats, i inactivar els paràsits en els aliments durant el processat (per exemple per congelació o tractament tèrmic). Les directrius aprovades per la Comissió del Codex Alimentarius donen informació sobre la producció higiènica de diversos tipus d’aliments per a controlar els paràsits i protegir la salut.

Valors de referència de nutrients per a l’etiquetatge nutricional
La manca de vitamines i minerals en la dieta d’una persona pot tenir greus conseqüències per a la salut. Per exemple, la manca de vitamina A pot causar ceguesa i augmentar el risc de malaltia i mort per infeccions severes. Entre els aliments rics en vitamina A figuren ous, llet, fetge, hortalisses de color groc i taronja i verdures de fulla verda. Un altre exemple és la manca de ferro, -el trastorn nutricional més estès al món. La manca de ferro pot causar anèmia (nivell més baix que el normal de glòbuls vermells), que impedeix que el cos rebi la quantitat d’oxigen que necessita. L’anèmia per manca de ferro pot conduir a complicacions de l’embaràs i retards en el creixement i desenvolupament en nadons i nens. Els aliments rics en ferro són: carns, mariscs, i algunes verdures de fulla verda. La Comissió del Codex Alimentarius ha adoptat valors de referència de nutrients per al coure, ferro, magnesi, fòsfor i vitamina A, que s’inclouran en les seves directrius sobre etiquetatge nutricional.

Noves normes per a la innocuïtat dels additius alimentaris
Els additius són substàncies que s’afegeixen als aliments amb fins tecnològics, com ara conservants que mantenen els aliments frescos durant més temps, antioxidants que eviten que els productes que es posin rancis, i estabilitzadors que ajuden a combinar els ingredients. Els additius inclouen també colorants, sabors i edulcorants. La innocuïtat dels additius alimentaris és avaluada per un comitè internacional d’experts independents (Comitè Mixt FAO / OMS d’Experts en Additius Alimentaris, JECFA) abans de poder recomanar el seu ús a nivell aliments. D’acord amb les avaluacions sobre innocuïtat del JECFA, la Comissió del Codex Alimentarius ha adoptat gairebé 400 nivells d’ús màxim d’additius alimentaris en productes específics. Aquí s’inclouen igualment diversos antioxidants i conservants.

Nivell màxim per l’arsènic inorgànic en l’arròs espellofat
L’arsènic és un element que es troba de forma natural a l’escorça terrestre. Està present en molts aliments que ho absorbeixen del sòl i l’aigua. L’arròs en particular, pot absorbir més arsènic que altres aliments i pel seu elevat consum, pot contribuir de manera important a l’exposició a l’arsènic. Estar exposat a llarg termini a l’arsènic a través de l’aigua per beure i els aliments pot causar càncer i lesions a la pell. També s’ha associat amb efectes sobre el creixement, malalties cardíaques, diabetis i danys en el sistema nerviós i el cervell. Per protegir els consumidors de l’exposició excessiva, la Comissió del Codex Alimentarius recomana no permetre més d’0,35 mg / kg d’arsènic inorgànic en l’arròs espellofat (arròs al qual només se li ha tret la closca, anomenat també arròs bru o arròs d’embarcament).

Límits màxims per als plaguicides en els aliments
Els plaguicides són productes químics utilitzats per matar insectes, males herbes i altres plagues per evitar que es facin malbé els cultius. Fins i tot quan s’utilitzen d’acord amb les millors pràctiques, nivells reduïts de residus de plaguicides poden acabar en els aliments. Per garantir que aquests residus no causen dany a la salut de les persones i segons les avaluacions de risc aportades per un grup d’experts internacionals independents (la reunió conjunta FAO / OMS d’Experts en Residus de Plaguicides, JMPR), la Comissió del Codex Alimentarius ha adoptat límits màxims de residus de més de 30 pesticides diferents en diversos aliments.

Revisió futura dels Principis generals d’higiene dels aliments
Els Principis generals d’higiene dels aliments (PGH) i el seu Annex: Anàlisi de perills i punts crítics de control (APPCC) i directrius per a la seva aplicació ofereixen als operaris d’empreses alimentàries a tot el món una base per produir aliments innocus i aptes per al consum. Des dels seus inicis en la dècada de 1970, l’APPCC s’ha convertit en el sistema universal per al control de la innocuïtat alimentària, en el qual es basen la majoria dels sistemes reguladors de control alimentari i les normes internacionals d’innocuïtat alimentària (per ex . ISO 22000). El APPCC -o enfocaments similars per identificar els perills i establir controls per evitar-los – s’han utilitzat també com orientació sobre la innocuïtat dels pinsos i l’aigua potable. Mentre que els actuals PGH segueixen sent en gran mesura pertinents, la Comissió del Codex Alimentarius ha acordat iniciar una revisió del text existent -inclòs el seu annex sobre el sistema APPCC- amb l’objectiu d’ampliar l’abast dels PGH, fer que siguin més fàcils d’usar i incorporar els últims avenços en gestió de la innocuïtat alimentària.

Futur treball del Codex sobre la resistència als antimicrobians
La resistència als antimicrobians (RAM) representa una greu amenaça per a la salut humana. Bacteris, virus, fongs i paràsits són tots microbis que causen malalties en els éssers humans i els animals. Tots els tipus de microbis poden desenvolupar resistència als fàrmacs. Això passa de forma natural amb el temps, però l’ús excessiu i inadequat de medicaments, -com els antibiòtics- en persones i animals, està accelerant el procés. Les infeccions més comunes s’estan tornant resistents als tractaments disponibles. El 2015, a l’Assemblea Mundial de la Salut de l’OMS i la Conferència de la FAO, així com en l’Assemblea Mundial de delegats de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), els governs van adoptar resolucions per combatre la resistència als antimicrobians. La Comissió del Codex Alimentarius ha acordat revisar les directrius existents, inclòs el Codi de pràctiques per reduir al mínim i contenir la resistència als antimicrobians aprovat el 2005, i identificar nous treballs o revisions que s’han d’iniciar. Està previst que un grup de treball del Codex sobre la RAM, presidit per Corea del Sud, es posi al capdavant d’aquesta tasca.

Totes les decisions adoptades en el 39è període de sessions de la Comissió al web de la FAO estan publicades a la web: http://www.fao.org/news/story/es/item/421342/icode/