Què són les malalties professionals?

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat defineix malaltia professional així: “S’entendrà per malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte aliè en les activitats que s’especifiquin en el quadre que s’aprovi per les disposicions d’aplicació i desenvolupament de aquesta Llei, i que estigui provocada per l’acció dels elements i substàncies que en aquest quadre s’indiquin per a cada malaltia professional “.

Des del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, el 2017 es va publicar la segona edició de la Guía de Ayuda para laValoración de las Enfermedades Profesionales. . Aquesta Guia, que s’estructura en 113 fitxes adequades amb el llistat de malalties professionals, ha estat elaborada per inspectors mèdics de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i revisada per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Aquesta guia aporta uns criteris, a partir dels coneixements de diferents especialitats mèdiques i tècniques, especialment la medicina del treball, la higiene industrial i l’ergonomia tenint com a referència l’anàlisi i avaluació dels riscos laborals, que permetin, seguint el llistat establert pel legislador, donar resposta als casos individuals que calgui valorar com a malaltia professional o comú, garantint la coherència en la presa de decisions.

En aquest document es diferencien les malalties en els següents 6 grups:

1. Malalties professionals causades per agents químics
2. Malalties professionals causades per agents físics
3. Malalties professionals causades per agents biològics
4. Malalties professionals causades per inhalació de substàncies i agents no compreses en altres apartats
5. Malalties professionals causades per agents carcinogènics

Com diferenciar malaltia professional de malaltia comuna?

Hi ha alguns indicadors que poden ajudar a establir les diferències que serien aquests:

• Agent: el causant de la malaltia. L’agent pot ser una cosa que es trobi en l’espai laboral o en les condicions de treball, per exemple: una mala il·luminació, una cadira que provoca dolor, la presència d’algun compost químic que sigui respirat de forma contínua, etc.
• Exposició: és la relació que existeix entre la persona (el treballador) i l’agent causant. Els criteris per valorar l’efecte es mesuren tant a nivell qualitatiu com a nivell quantitatiu. Segons aquests criteris, el metge podrà valorar si és o no una malaltia professional i quins han estat les causes.
• Malaltia: que el treballador tingui els símptomes propis d’una malaltia.
• Nexe de causalitat: que la malaltia sigui conseqüència del desenvolupament de l’activitat.

Diferències respecte a l’accident de treball

Les principals diferències entre ambdós conceptes es basen en:

A) Reconeixements mèdics: Totes les empreses que hagin de cobrir llocs de treball amb risc de malaltia professional estan obligades a practicar, al seu càrrec, reconeixements mèdics previs a l’admissió dels que vagin a ocupar-los, així com a realitzar els reconeixements periòdics que per a cada tipus de malaltia s’estableixin en les normes.

Aquests reconeixements són obligatoris i gratuïts per als treballadors. Les empreses no podran contractar treballadors que no hagin estat declarats aptes en el reconeixement o permetre la continuació en el seu lloc de treball en el cas que aquesta in aptitud fos descoberta en els reconeixements periòdics.

L’incompliment d’aquestes obligacions per part de l’empresa, la converteix en responsable directa de totes les prestacions econòmiques que poden derivar-se en aquests casos de malaltia professional.

B) Canvi de lloc de treball: el RD 1430/2009 d’11 setembre, pel qual es desenvolupa reglamentàriament la Llei 40/2007, de 4 de desembre de mesures en matèria de Seguretat Social en relació amb la prestació d’incapacitat temporal, en el seu article 5, Reduccions d’aportacions empresarials a la Seg. Social en cas d’un trasllat d’un treballador amb malaltia professional a un lloc compatible amb el seu estat, manifesta: “Quan els treballadors als quals s’hagi diagnosticat una malaltia professional en un grau que no d’origen a una prestació econòmica, siguin traslladats a un lloc compatible amb el seu estat de salut, a fi d’interrompre la desfavorable evolució de la seva malaltia, les aportacions empresarials a la Seg. Social per contingències comunes són objecte d’una reducció del 50% . En idèntiques situacions de diagnòstic, la mateixa reducció s’aplicarà en els casos en què els treballadors amb malaltia professional siguin contractats per una altra empresa, diferent d’aquella en què prestaven serveis quan es va constatar l’existència d’aquesta malaltia, per a ocupar un lloc compatible amb el seu estat de salut. ”

Si no hi ha possibilitat de trasllat, el treballador ha de ser donat de baixa en l’empresa, prèvia conformitat de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i inscrit amb caràcter preferent per a ser emprat per l’Oficina d’Ocupació. Mentre no estigui ocupat, el treballador té dret a percebre un subsidi equivalent al seu salari íntegre.

El temps màxim de percepció (subsidi equivalent al salari íntegre) és de 30 mesos: 12 mesos a càrrec de l’empresa, 6 mesos a càrrec de l’ens assegurador i 6 mesos prorrogables per altres 6, a càrrec del règim d’atur, en determinades condicions .
Procediment de declaració

Segons informa l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut, quan un / a treballador / a pateixi un problema de salut i pensi que aquest està relacionat amb la feina, pot acudir directament a la Mútua perquè es declari, si s’escau, la malaltia Professional corresponent.

Per la declaració, la Mútua demanarà a l’empresari les dades bàsiques del treballador per emplenar el part. Aquest pas, en cap cas, paralitzarà el procediment de declaració.

Existeix també la possibilitat que el treballador / a vagi al seu metge del sistema públic de salut (atenció primària o especialitzada), qui valorarà si hi ha indicis que la malaltia pugui haver estat causada per la feina. Si és el cas, el metge emetrà un diagnòstic de sospita del possible origen laboral (amb baixa si l’estat de salut del treballador és incapacitant per al treball), i el traslladarà a la Inspecció Mèdica, com a autoritat jeràrquica directa dins del Sistema Públic de Salut que comptarà amb el suport, en cas d’existir, de la Unitat de Salut Laboral.

Un cop emès l’esmentat diagnòstic de sospita, l’autoritat sanitària de la CC.AA. (a través de la Inspecció mèdica, unitat de salut laboral o equivalent) traslladarà a la Mútua encarregada de la cobertura aquesta sospita, perquè emeta, si cas, l’informe corresponent.

En tot cas, és l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), com a entitat gestora, qui té l’última paraula: pot emetre resolució de determinació de contingència, condemnant, si escau, a la Mútua a fer-se càrrec del procés.

El treballador i la treballadora sempre tenen la possibilitat d’accedir directament a l’INSS per sol·licitar el seu pronunciament al respecte per a la correcta determinació del caràcter professional de la malaltia.