Reial Decret 308/2019 pel qual s’aprova la norma de qualitat per al pa

El pa i els pans especials estan regulats per la legislació horitzontal harmonitzada de la Unió Europea en matèria alimentària, i pel Reial Decret 1137/1984, de 28 de març, pel qual s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària per a la fabricació, la circulació i Comerç del Pa i Pans Especials. Aquesta norma desenvolupava la regulació continguda en el Codi alimentari espanyol, aprovat per Decret 2484/1967, de 21 de setembre, sobre els esmentats productes, en el capítol XX «Farines i derivats», secció 4a, «Productes de forn».

Les nombroses modificacions que ha tingut la Reglamentació Tècnic-Sanitària del pa i pans especials, i, d’altra banda, l’evolució tecnològica experimentada pel sector de la fabricació i comercialització d’aquests productes de la publicació, així com els canvis en les tendències de consum, recomanen realitzar una profunda revisió de la mateixa, incloent definicions de nous productes, com els pans elaborats amb massa mare que, tot i ser elaborats d’acord amb les pràctiques habituals, no s’havien definit ni inclòs en l’anterior normativa, sent una característica actualment valorada pel consumidor.

Alhora, els profunds canvis en els hàbits de consum de pa de les últimes dècades, han fet necessària també una ampliació de concepte de pa comú, ja que aquest pa, considerat com el de consum habitual en el dia, no se circumscriu ja exclusivament a l’elaborat amb farina de blat, sinó que abasta pans elaborats amb farines d’altres cereals, incloent les farines integrals. D’aquesta manera s’incorporen en la definició de pa comú pans nutricionalment més complets. D’altra banda, recollint el mandat que estableix l’article 36 de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, per fomentar des de totes les administracions públiques una alimentació saludable, s’incorpora a la norma un límit màxim en el contingut de sal del pa comú, progressant en el camí de reducció que el sector venia realitzant en el marc de l’Estratègia NAOS (Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat) de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

També s’ha considerat que havia de ordenar-se la elaboració artesana del pa, definint-la com un procés on prima el factor humà sobre el mecànic i la seva producció no es realitza en grans sèries.

A causa de la importància que representen les vendes de pa sense envasar o envasat a petició del consumidor, a les quals s’aplica el Reial Decret 126/2015, de 27 de febrer, pel qual s’aprova la norma general relativa a la informació alimentària de els aliments que es presentin sense envasar per a la venda al consumidor final ia les col·lectivitats, dels envasats en els llocs de venda a petició del comprador, i dels envasats pels titulars del comerç al detall, s’han inclòs determinats aspectes que regulen la comercialització de pa en els punts de venda. Així mateix, les denominacions incloses en aquesta norma, seran les utilitzades també per al pa comercialitzat en aquest tipus d’establiments, en aplicació de l’article 4 del Reial decret esmentat.

La disposició final quarta de la Llei 28/2015, de 30 de juliol, per a la defensa de la qualitat alimentària, habilita el Govern per aprovar normes de qualitat de productes alimentaris, amb l’objecte, entre d’altres, d’adaptar-se a la reglamentació de la Unió Europea, i de simplificar, modernitzar i valoritzar les normes existents així com millorar la competitivitat del sector, incloent els avenços produïts per la innovació tecnològica.

Per les anteriors raons, és aconsellable l’elaboració d’una norma que derogui el Reial Decret 1137/1984, de 28 de març, i el contingut de determinats apartats sobre els productes de fleca del Codi Alimentari Espanyol.

Així, s’adequa la normativa sobre el pa a les actuals demandes del mercat, eliminant les restriccions que puguin situar els operadors espanyols en una posició de desavantatge, davant els productors d’altres estats membres de la Unió Europea; a més, per raons tècniques convé eliminar els límits màxims d’humitat, la qual cosa permetrà elaborar una major varietat de pans. D’aquesta manera es garanteixen unes condicions de competència equitatives entre els operadors, que contribueixen a millorar la competitivitat del sector, potenciant la innovació i el desenvolupament de nous productes i proporcionant, per altra banda, la informació adequada al consumidor per facilitar-li la elecció de compra .

Aquest Reial decret ha estat sotmès al procediment que preveu la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de setembre de 2015, per la qual s’estableix un procediment d’informació en matèria de reglamentacions tècniques i de regles relatives als serveis de la societat de la informació, així com al que disposa el Reial Decret 1337/1999, de 31 de juliol, pel qual es regula la remissió d’informació en matèria de normes i reglamentacions tècniques i reglaments relatius als serveis de la societat de la informació. Així mateix s’ha sotmès al procediment de notificació previst en l’article 45 del Reglament (UE) núm 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2011, sobre la informació alimentària facilitada al consumidor i pel qual es modifiquen els Reglaments (CE) núm 1924/2006 i (CE) núm 1925/2006 del Parlament Europeu i del Consell, i pel qual es deroguen la Directiva 87/250 / CEE de la Comissió, la Directiva 90 / 496 / CEE del Consell, la Directiva 1999/10 / CE de la Comissió, la Directiva 2000/13 / CE del Parlament Europeu i del Consell, les directives 2002/67 / CE, i 2008/5 / CE de la Comissió, i el Reglament (CE) núm 608/2004 de la Comissió.

El contingut d’aquest Reial decret s’ajusta als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Així, en virtut dels principis de necessitat i eficàcia, es justifica aquesta norma en la necessitat d’establir una ordenació adequada del sector del pa i la derogació del Reial Decret 1137/1984, de 28 de març, i l’aprovació d’una nova norma de qualitat, la forma més adequada d’aconseguir-ho. S’han tingut en compte així mateix, els principis d’eficiència i proporcionalitat, en establir una regulació i limitar les càrregues administratives a les mínimes imprescindibles per a la consecució dels fins que es pretenen. En aplicació del principi de transparència, a més de l’audiència pública, durant la tramitació d’aquesta disposició han estat consultades les comunitats autònomes, així com les entitats representatives dels sectors afectats i els consumidors. Finalment, el Reial decret atén al principi de seguretat jurídica, mantenint la coherència amb la resta de l’ordenament jurídic que és d’aplicació i deixant als operadors els necessaris períodes transitoris d’adaptació a la norma.