¿España e Italia blanquean ilegalmente mariscos y cefalópodos?

A la UE hi ha dubtes sobre l’ús del peròxid d’hidrogen en mariscs i cefalòpodes per part d’Espanya i Itàlia, tot i que es tracta d’un coadjuvant té com a finalitat la neteja dels aliments, es pot estar utilitzant per blanquejar il·legalment els productes marins per proporcionar-los una millor aparença de frescor, de manera que ja no es parlaria d’un coadjuvant, sinó d’un additiu, el que representa una violació de la legislació comunitària.

Fa una mica més d’un mes podíem saber que la Unió Europea havia cridat l’atenció a Itàlia per permetre l’ús de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) per blanquejar mariscs i cefalòpodes per tal de proporcionar a aquests aliments marins una aparença de frescor que no es correspon amb la realitat. Com ja explicàvem aquí, alguns països de la Unió Europea utilitzen el peròxid d’hidrogen en el sector de l’alimentació, generalment per a la descontaminació d’aigua per a consum humà o com a coadjuvant tecnològic en budells, però no està autoritzat el seu ús en determinats productes alimentaris com els productes marins.

Doncs bé, un membre del Parlament Europeu qüestiona que es processin alguns aliments, com mariscs i cefalòpodes, amb aquesta substància perquè tinguin una millor aparença, assegurant que es tracta d’una infracció de la legislació comunitària. Tot i que el peròxid d’hidrogen està autoritzat a la UE com a substància que ajuda en la transformació d’aliments, les empreses no estan obligades a donar a conèixer a les etiquetes alimentàries l’ús dels coadjuvants, la raó és simple, en teoria aquestes substàncies no es s’integren en el producte final i tampoc alteren les seves qualitats i característiques.

Però aquesta substància no està aprovada com a additiu alimentari, si s’utilitza com a tal per tal de blanquejar els aliments i roman en el producte final, es tractaria d’una violació de la legislació comunitària. Segons es pot llegir en aquest informe (Pdf) del Comitè Científic de l’Agència Espanyola de Seguretat, a Espanya es va aprovar l’ús de peròxid d’hidrogen com a coadjuvant d’elaboració en cefalòpodes com la sèpia, el calamar o el pop, així com en productes derivats del porc pel seu efecte bacteriostàtic, és a dir, la seva capacitat per impedir la reproducció bacteriana. A Itàlia es va aprovar aquest any l’ús de la substància (llegir aquí) arran d’una petició realitzada per Assoittica Itàlia (Associació Nacional d’Empreses del Peix), com una ajuda en la transformació dels productes marins, concretament a l’eliminació de la pell exterior dels cefalòpodes.

En el cas de l’Autoritat de Seguretat Alimentària italiana es concreta que el contingut de peròxid d’hidrogen no pot superar el 8%, també es detallen els límits d’altres substàncies, com ara l’àcid cítric. A més es limita el temps de contacte d’aquestes substàncies amb els productes marins, proporcionant les especificacions per al procés de rentat, amb aquests criteris es pretén garantir l’alt nivell de protecció dels consumidors. Però si no s’especifica en les etiquetes alimentàries seu ús, com es pot saber que s’ha complert amb la legislació? És lògic que es consideri que hi ha un abús en la pràctica d’aquest procés i que Espanya i Itàlia blanquegen il·legalment mariscs i cefalòpodes.

Segons s’explica en aquest document (Pdf) del Reglament Nº 1333/2008 de la UE, modificat en l’any 2011, els coadjuvants d’elaboració són substàncies que no es consumeixen, s’utilitzen de manera intencionada en l’elaboració d’aliments i apareixen com a residus finals en un aliment sense alterar les seves qualitats, d’altra banda, el peròxid d’hidrogen no figura a la llista d’additius alimentaris autoritzats a l’annex II d’aquest reglament. Això ha portat a Renata Briano, membre del Parlament Europeu, a formular una sèrie de preguntes a la CE per aclarir si els consumidors estan sent enganyats per l’ús del peròxid d’hidrogen. En teoria, el seu ús no sembla suposar un perill per a la salut, però és una substància ideal per enganyar els consumidors i els podran vendre el producte com si fos molt fresc i pràcticament acabat de pescar, quan en realitat portaria diversos dies emmagatzemat.

L’eurodiputada pregunto a la CE si al nostre país s’ha utilitzat el peròxid d’hidrogen per blanquejar la carn dels productes marins, per fer-la més atractiva estèticament, també va preguntar que atès que les autoritats sanitàries espanyoles i italianes no identifiquen cap risc per a la salut per l’ús d’aquesta substància, com pot saber un consumidor si els calamars o les sèpies que adquireixen han estat tractats amb aquesta substància. Una tercera pregunta al·ludeix a l’actuació de la CE sobre si pot garantir que els consumidors prenguin decisions de compra informades, l’eurodiputada considera que en favor de la transparència, l’ús de substàncies que alteren l’aparença d’un aliment haurien d’indicar a les etiquetes alimentàries.

La Comissió Europea ha contestat que en diverses reunions els Estats membres han estat informats que l’ús del peròxid d’hidrogen per blanquejar els aliments i canviar-los l’aparença no està autoritzat a la UE, i és una cosa en el que estan d’acord tots, sense això, el fet que es permeti el seu ús per a, per exemple, eliminar la pell exterior, obre una porta perquè s’utilitzi amb altres fins com l’indicat i sense que ho sàpiga el consumidor final. D’altra banda, s’assegura que en eliminar la pell també s’elimina la substància en qüestió, sobre aquest tema s’ha sol·licitat més informació per verificar que realment no queden restes en el producte final.

Qualsevol substància que provoqui l’alteració de l’aparença d’un aliment hauria de ser especificada a les etiquetes alimentàries, encara que no hi hagi riscos per a la salut dels consumidors, ja que és l’única manera de saber si s’han utilitzat i si hi ha la possibilitat que la seva comesa no hagi estat només el d’eliminar la pell. Segons llegim aquí, el fet que legalment es pugui ometre l’ús de coadjuvants d’elaboració en la llista d’ingredients, és per a alguns una manera d’enganyar els consumidors, ja que pot tractar-se d’additius alimentaris que estan disfressats com a coadjuvants d’elaboració. Hi ha una prima línia entre additius alimentaris i coadjuvants de processament, cosa que potser provoqui que no s’informi correctament als consumidors.

La Comissió Europea explica que no disposa d’informació oficial que demostri que l’ús del peròxid d’hidrogen estigui autoritzat amb altres finalitats que no siguin la neteja dels aliments marins, això mostra que serà necessari tractar el tema per definir millor les regles i evitar una possible porta oberta al frau.

Font: GASTRONOMIAYCIA