La listèria, el letal i emergent bacteri dels aliments

Cinc persones han mort al Regne Unit després d’haver menjat entrepans i amanides contaminats amb el bacteri listèria en només 15 dies. Es creu que les víctimes havien menjat entrepans d’amanida de pollastre proporcionats per la cadena Good Food, que utilitzava carn de les carns cuites de North Country Cooked Meats.

Però la listèria no té fronteres i a l’estat espanyol el bacteri causa cada any, de mitjana, unes 70 morts, segons dades recollides des del 2009.

A França fa només unes setmanes un formatge amb aquest bacteri va ser la possible causa de la mort de dues persones i de l’hospitalització de quatre més. Una altra alerta sanitària de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) es va estendre a cinc països (Dinamarca, Estònia, Suècia, Finlàndia i França) per un brot de listèria en salmó i truita fumada, amb 22 afectats, cinc dels quals també van morir entre el 2014 i el febrer del 2019. Segons informa RAC1.

Què és la Listeria?

Listeria monocytogenes és un bacteri que pot causar una malaltia transmesa pels aliments, la listeriosi, relativament poc notificada però greu, amb taxes de letalitat altes (entre el 20% i el 30%).

És un bacteri ubiqüitari, àmpliament distribuït a la naturalesa. Els animals i l’ésser humà actuen, en general, com a portadors subclínics. És molt resistent en el medi ambient i sovint és molt difícil d’eradicar en establiments de fabricació de producte alimentaris. Suporta temperatures de pasteurització baixes i es multiplica a temperatures de refrigeració (de 4 ºC a 6 ºC) fins a assolir xifres significatives si passa un temps suficient. És freqüent trobar L. monocytogenes en aliments que han sofert un tractament tèrmic i que es tornen a contaminar posteriorment. Això el fa un bacteri fort i perillós.

En quins aliments trobem listèria?

Els aliments més implicats en brots i casos esporàdics de listeriosi són el grup de menjars preparats, els productes lactis – en especial els formatges de pasta tova – , els patés i els productes de la pesca crus o fumats en fred (el salmó), la carn de pollastre i els embotits cuits i crus curats.

Persones de més risc

La probabilitat d’emmalaltir per la ingestió de L. monocytogenes és més gran en els grups de població vulnerables – persones amb immunodeficiència, persones grans, dones embarassades i nens acabats de néixer – que en la població general.

Les dones embarassades han d’evitar menjar productes susceptibles de contenir Listeria, perquè La listèria es pot transmetre al fetus per la placenta, o al nadó pel canal del part, amb conseqüències greus, ja que s’ha associat a meningitis, part prematur, avortament i mort.

Com prevenir la listèria?

Cal seguir procediments d’higiene i seguretat alimentària per tal d’evitar bacteris que ens arriben pels aliments, com la listèria. Per exemple:

• A casa, cal desinfectar bé les superfícies, les taules de tall i les mans quan manipulem aliments.
• Si som població de risc (embarassades o persones immunodeprimides), hem d’evitar consumir productes de vida útil llarga a la nevera, com salmó fumat, formatge de llet crua, amanides no estiguin embossades i desinfectades…

Segons els experts, però, cal recordar que el perill és per a la població de risc. “Les morts per listèria no són, en cap cas, morts de persones sanes”.

La listèria a Espanya

Segons informa l’ABC, a l’article «Situació epidemiològica de la listeriosi a Espanya segons el registre d’hospitalitzacions, 1997-2015: necessitat d’una major sensibilització», elaborat per l’Institut de Salut Carlos III i de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal, es van produir 5.696 hospitalitzacions relacionades amb listeriosi durant el període de temps estudiat. Això representa només la punta de l’iceberg, ja que només un petit percentatge (els més greus) dels casos requereix hospitalització. El grup d’edat de majors de 65 anys va ser el més afectat (50%). Les dones embarassades i els nadons van representar el 7% i el 4% de les hospitalitzacions, respectivament. El 56,4% presentaven alguna causa d’immunosupressió de base, sent les més freqüents càncer (22,8%), diabetis mellitus (16,6%) i malaltia hepàtica crònica (13,1%). La mortalitat va ser del 17%, superior en els majors de 65 anys (67,5%) i en els pacients que van desenvolupar sèpsia (39,9%) o meningoencefalitis (19,2%).

L’evolució temporal de les taxes anuals va ser creixent durant tot el període d’estudi, especialment en els majors de 65 anys. L’estudi també destaca que les taxes d’hospitalització més altes es van situar al nord del país.