Un de cada 5 treballadors en el món tenen algun problema de salut mental

BTC CESSense comentarisEmpleo, Prevención, Prevenció de Riscos Laborals

Segons ha informat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada cinc treballadors en el món té alguna malaltia mental.
Segons informa l’OMS, algunes dades i xifres destacats:

  • El treball és beneficiós per a la salut mental. No obstant això, un entorn laboral negatiu pot causar problemes físics i psíquics.
  • La depressió i l’ansietat tenen unes repercussions econòmiques importants: s’ha estimat que costen anualment a l’economia mundial US $ 1 bilió en pèrdua de productivitat.
  • L’assetjament i la intimidació en el treball són problemes freqüents que poden tenir considerables efectes negatius en la salut mental.
  • Les organitzacions poden aplicar moltes mesures eficaces per promoure la salut mental en el lloc de treball i augmentar amb això la productivitat.
  • Per cada US $ 1 invertit en l’extensió del tractament dels trastorns mentals freqüents s’obté un rendiment d’US $ 4 en millora de la salut i la productivitat.

Visió general

Segons les estimacions, al món hi ha 264 milions de persones pateixen depressió, una de les principals causes de discapacitat. A més, moltes d’elles pateixen també símptomes d’ansietat. Segons un recent estudi dirigit per l’OMS, els trastorns per depressió i per ansietat costen a l’economia mundial US $ 1 bilió anual en pèrdua de productivitat. D’altra banda, és ben conegut que la desocupació és un factor de risc de problemes mentals, mentre que l’obtenció d’una ocupació o la reincorporació al treball exerceixen efectes protectors.

Això no obstant, un entorn de treball advers pot ocasionar problemes físics i psíquics, un consum nociu de substàncies i d’alcohol, absentisme laboral i pèrdues de productivitat. La promoció de la salut mental en el lloc de treball i el suport a les persones que pateixen trastorns psiquiàtrics fa més probable la reducció de l’absentisme laboral, l’augment de la productivitat i l’obtenció de beneficis econòmics que comporten aquests efectes.

“Si una empresa inverteix un dòlar en prevenir la salut mental laboral, guanya 4 dòlars en productivitat. No és una pèrdua de diners, sinó una inversió “, segons Edilberto Penya de Lleó, director del Centre d’Investigacions en sistema nerviós central (CISNE).

D’acord amb l’Associació Psiquiàtrica Mexicana (APM), les malalties mentals cròniques seran les més importants per al 2020, per dalt de la diabetis i la hipertensió.

A Mèxic ja es reconeix l’estrès en la Llei laboral mitjançant la norma oficial mexicana número 35, que començarà a aplicar-se a partir del 23 d’octubre, en què pràcticament s’oficialitza que les empreses han de mesurar i prendre en compte la salut mental dels seus empleats. D’aplicar-lo correctament, els negocis podrien rebre beneficis fiscals.

Segons l’OMS, Aquests són alguns dels riscos per a la salut mental:

  • polítiques inadequades de seguretat i protecció de la salut;
  • pràctiques ineficients de gestió i comunicació;
  • escàs poder de decisió del treballador o absència de control de la seva àrea de treball;
  • baix nivell de suport als empleats;
  • horaris de treball rígids; i
  • falta de claredat en les àrees o objectius organitzatius.

Els riscos també poden tenir relació amb el contingut del treball. Per exemple, pot ser que les tasques assignades a una persona no s’adeqüin a les seves competències o que la càrrega de treball sigui permanentment elevada. Alguns treballs, com passa amb els que exerceixen el personal humanitari i el de primera intervenció, comporten un risc més elevat, poden afectar la salut mental i causar símptomes de trastorns psiquiàtrics o un consum nociu d’alcohol, drogues o psicofàrmacs. A més, els riscos poden ser superiors en situacions en què l’equip no està cohesionat o no es disposa de suport social.

L’assetjament psicològic i la intimidació en el treball (mobbing) són causes freqüents d’estrès laboral i altres riscos per a la salut dels treballadors, i poden ocasionar problemes físics i psicològics. Aquests efectes en la salut tenen conseqüències per a les empreses, que es concreten en pèrdues de productivitat i una alta rotació del personal. A més, poden afectar negativament les interaccions familiars i socials.

Per evitar aquestes situacions, es recomana:

  • protegir la salut mental reduint els factors de risc relacionats amb el treball;
  • promoure la salut mental desenvolupant els aspectes positius del treball i les qualitats i capacitats del personal; i
  • tractar de solucionar els problemes de salut mental, amb independència de la seva causa.

Partint d’aquesta base, a la guia del Fòrum Econòmic Mundial es destaquen les següents mesures que poden adoptar les organitzacions per crear un ambient de treball saludable:

  • prendre consciència de l’entorn de treball i de com es pot adaptar per promoure una millora de la salut mental dels diferents empleats;
  • aprendre de les motivacions dels directius i empleats de l’organització que han adoptat mesures;
  • no reinventar la roda i fixar-se en les mesures adoptades per altres empreses;
  • conèixer les necessitats de cada treballador i les oportunitats de què disposa, per tal d’elaborar millors polítiques en matèria de salut mental en el lloc de treball; i
  • conèixer quines són les fonts de suport a les que poden recórrer les persones per demanar ajuda.
Aquestes són les intervencions i pràctiques adequades per protegir i promoure la salut mental en el lloc de treball:
  • aplicar i fer complir les polítiques i pràctiques de seguretat i protecció de la salut, que permetin detectar l’estrès patològic, les malalties i el consum nociu de substàncies psicoactives,
  • així com facilitar recursos per a això;
  • informar els treballadors que poden demanar ajuda;
  • promoure la participació del personal en les decisions, transmetre una sensació de control i de participació i implantar pràctiques en l’organització que promoguin un equilibri
  • saludable entre la vida laboral i personal;
  • oferir als empleats programes de desenvolupament professional; i
  • reconèixer i recompensar la contribució del personal.

A manera de resposta, hi ha el Pla d’acció sobre salut mental (2013-2030) de l’OMS s’estableixen els principis, els objectius i les estratègies d’aplicació pertinents per promoure la salut mental en el lloc de treball. Es tracta de tenir en compte els determinants socials de la salut mental, com ara el nivell de vida i les condicions de treball; prevenir i promoure la salut, inclosa la mental, mitjançant activitats que, entre altres aspectes, redueixin l’estigmatització i la discriminació; i millorar els serveis de salut, incloses les de salut ocupacional, per ampliar l’accés a l’atenció científicament contrastada.