El panga, un peligro para la salud de los consumidores? (Parte1)

El panga és un dels peixos més consumits a Espanya, i ha estat una tendència en augment en els últims anys. Les seves importacions estan creixent a Europa a un ritme del 60% anual des de 2004. És un habitual en llars, menjadors infantils i en hospitals. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí el panga no deixa d’arribar a Espanya, de fet, és el tercer país del món que importa més panga darrere de Rússia i Polònia. I és lògic, ja que es un peix que no té espines, no necessita una especial preparació, té pocs greixos i calories, la seva carn és blanca i sobretot, és molt barat.

L’OCU va revisar mostres de panga pocs anys enrere amb l’objectiu d’aclarir les diverses informacions. Els pesticides i el mercuri han entrat en dos peixos habituals de les peixateries, el panga (delta del Mekong) i la perca (habita en el llac Victòria a l’Àfrica) i, per això, l’OCU recomana no consumir-los en excés. Encara que assegura que aquests residus contaminants estan dins dels límits legals i no suposen un risc immediat per a la salut, finalment, aconsella no menjar-ne més d’ un cop per setmana. En concret, es va detectar mercuri en el panga i perca analitzades. Les quantitats de mercuri però, no superen el límit legal de 0,5 mg/kg però, en alguns casos, sí van aconseguir la meitat d’aquesta xifra. Segons el parer de l’OCU, s’hauria  de reconsiderar la llista dels peixos que es solen considerar com a font de mercuri, com la tonyina o l’emperador, després d’aquests resultats.  Tenint en compte que aquests peixos es serveixen en menjadors escolars i els nens poden arribar a menjar-los diverses vegades per setmana, al final la ingesta de mercuri pot arribar a ser significativa. No obstant això, tot i la petició d’adopció de mesures amb aquest peix feta per alguns eurodiputats, la Comissió insisteix que, fins ara, les importacions han complert els requisits mínims exigibles.

Una de les característiques fonamentals que determinen els efectes beneficiosos de consumir peix és l’alta proporció d’àcids poliinsaturats (PUFA’s), en comparació a productes càrnics tant de vedella, porcí com de productes vegetals. Aquets són principalment el seu contingut en àcids grassos insaturats (els famosos omega-3) i sí que és cert que el panga conté una menor quantitat d’àcids grassos omega-3 si el comparem amb la resta de peixos blancs. Del peix que es consumeix a la UE, un 70% és importat de països terciaris. Veiem doncs que moltes associacions es posicionen en contra del panga, ja que demanen una igualtat de condicions referents als requisits laborals, de prevenció de riscos laborals i qüestions higièniques i sanitàries. Argumenten que la producció de panga és la més beneficiada amb tot tipus de subsidis públics, a part de que no se’ls exigeix els mateixos requisits que les empreses Europees. També hi ha hagut investigacions degut a la comercialització d’aquest peix que en moltes ocasions és venut sota  engany, amb el nom i etiquetatge d’altres espècies de peixos més atractives a nivell local. A part també s’ha arribat a investigar la informació sobre els controls de qualitat als quals són sotmesos, que moltes vegades estan absents i sobre la informació nutricional d’aquest producte.

Els productors posen especial atenció a altres països com Xina, Vietnam o Corea, demanant que es facin efectives unes normes i controls als països d’origen i que es compleixin amb tota rigorositat per a poder importar a la UE. Les administracions demanen que s’adoptin mesures de posicionament relatives a la qualitat del panga, que imposin un control sanitari exhaustiu, que es vigilin les condicions socioeconòmiques i establir punts de control al lloc on es realitza la seva explotació. Reclamen certificacions que garanteixin les condicions adequades. La preocupació d’alguns parlamentaris pels resultats obtinguts als anàlisis, van fer-los acudir al Parlament Europeu realitzant aquesta sèrie de preguntes. Es va demanar a la Comissió Europea que es pronunciés sobre els controls que han estat o estan sent duts a terme per la UE sobre les importacions dels filets de panga d’Àsia, quins resultats s’han obtingut d’ells, si es s’ha detectat la presència de substàncies prohibides o contaminants en les importacions i, en cas afirmatiu, si poden especificar els productes en qüestió i els seus països d’origen. Finalment també varen demanar a la Comissió Europea definir si està disposada a intensificar els controls sobre aquestes importacions, amb l’objectiu d’oferir més garanties als consumidors a la UE i vetllar per l’estricte compliment de les normes tècniques, sanitàries, mediambientals i socials de la Unió, a la vegada que ajudi a alleujar la greu crisi del sector de la pesca a països comunitaris, arran de possibles casos de competència deslleial.

Més endavant, en un segon article, veurem quins són els punts de vista efectuats per part de la OMS, AESAN, EFSA i el Ministeri de Sanitat i Consum en referència al panga i la seva possible problemàtica per a la salut dels consumidors. Per tant, un cop ja exposada la controvèrsia entorn aquest tema, veurem quins són els diferents arguments exposats per aquests diferents organismes de referència, per tal de concloure si és o no és beneficiós el consum d’aquest peix.

Francesc Xavier Hernández
Tècnic de Qualitat i Seguretat Alimentària