ES
Etiquetatge d’aliments: què diferencia les indicacions geogràfiques de les marques?
La política de qualitat de la Unió Europea (UE) té com a objectiu protegir les denominacions de productes específics per promoure’n les característiques úniques, vinculades al seu origen geogràfic i al saber fer tradicional.
Al mateix temps, les “indicacions geogràfiques” i les “marques comercials” confereixen als seus propietaris o titulars drets de propietat intel·lectual i permeten distingir uns productes dels altres al mercat.
Tot i això, hi ha diferències substancials entre indicacions geogràfiques i marques comercials.
INDICACIÓ GEOGRÀFICA
Segons indica la UE, les denominacions de productes poden rebre el reconeixement d’una “indicació geogràfica” (IG) si tenen un vincle específic amb el lloc d’elaboració. El reconeixement de la IG dóna confiança als consumidors i permet distingir els productes de qualitat. Les indicacions geogràfiques estan obertes a tots els productors i productes de la zona geogràfica definida al seu plec de condicions que compleixin els requisits establerts i ajuden els productors a comercialitzar millor els seus productes. En canvi, en general, les marques poden ser utilitzades exclusivament pels seus propietaris (normalment empreses privades) o per aquells als quals els ho permeten aquests propietaris.
Reconegudes com a propietat intel·lectual, les indicacions geogràfiques tenen un paper cada vegada més important en les negociacions comercials entre la UE i altres països.
Les indicacions geogràfiques comprenen:
- DOP – denominació d’origen protegida (aliments i vins). Els noms de productes registrats com a DOP són aquells que tenen els vincles més forts amb el lloc geogràfic on es produeixen.
- IGP – indicació geogràfica protegida (aliments i vins)
- IG – indicació geogràfica (begudes espirituoses i vins aromatitzats).
El règim d’indicacions geogràfiques de la UE protegeix els noms dels productes procedents de regions concretes i tenen qualitats específiques o tenen una reputació vinculada al territori de producció. Les diferències entre la DOP i la IGP tenen a veure principalment amb la quantitat de matèries primeres del producte que ha de procedir de la zona en qüestió o de les parts del procés de producció que han de tenir lloc a la regió específica. La IG és específica de les begudes espirituoses i els vins aromatitzats.
MARQUES COMERCIALS
Les marques comercials són signes que utilitzen les empreses per diferenciar els seus productes i serveis dels de les altres empreses, mentre que les indicacions geogràfiques revelen als consumidors que el producte procedeix d’un lloc determinat i posseeix certes característiques peculiars i específiques degudes a aquest lloc de producció; és a dir, que hi ha un fort vincle entre la qualitat del producte i el seu origen geogràfic.
La protecció de les indicacions geogràfiques i dels consumidors és d’interès públic i per això les autoritats també són responsables de defensar-les. En aquest context, trobem el Reial Decret 267/2017, del 17 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 6/2015, del 12 de maig, de Denominacions d’Origen i Indicacions Geogràfiques Protegides d’àmbit territorial supraautonòmic. Aquest Reial decret estableix l’obligatorietat que els operadors que volen comercialitzar un producte emparat per una d’aquestes DOP o IGP sota una marca utilitzada també per comercialitzar productes sense emparar o emparats per altres DOP i IGP han de presentar a través dels seus òrgans de gestió totes les etiquetes i els dissenys al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el qual comprovarà l’existència d’elements diferenciadors suficients per evitar produir confusió als consumidors i emetrà el corresponent informe.
Informes de “marques d’ús compartit” relatius al compliment de l’article 13.2 del Reial decret 267/2017 (informes de les etiquetes en què no s’ha observat la deficiència d’elements diferenciadors suficients). Aquests informes tenen caràcter merament informatiu i no exhaustiu, com l’Informe 2021.
Per informació sobre marques registrades recomanem consultar l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO):
- OEPM
EUIPO
Fonts d’informació: