ES
El Parlament Europeu reclama protegir la salut mental a l’entorn laboral digital
La pandèmia i la crisi econòmica posterior han exercit una pressió enorme sobre el benestar dels ciutadans de la Unió Europea, ocasionant més índexs d’estrès, ansietat i depressió. Tot i això, la salut mental encara no es tracta com una prioritat de la mateixa manera que la física, segons adverteix la resolució del Parlament Europeu sobre salut mental en el món laboral digital que adoptada el 5 de juliol de 2022.
Aquesta resolució destaca que el 64% dels joves d’entre 18 i 34 anys corria risc de depressió el 2021 a causa de l’alta de perspectives laborals, econòmiques i educatives, així com la soledat i l’aïllament social.
En aquesta situació, els eurodiputats reclamen mesures preventives per tal de fer front a l’estrès associat a la tecnologia i la sobreconnexió, per protegir la salut mental i aprofitar els avantatges –com la flexibilitat i l’autonomia– del treball a distància. I és que quan hi ha un excés de connexió amb el treball, quan es difuminen les fronteres entre el treball i la vida privada, es genera més intensitat del treball o el «tecnoestrès», vinculat a l’ús de la tecnologia.
Quins són els riscos del teletreball per a la salut i la privadesa?
Els eurodiputats adverteixen que hi ha uns factors que representen un perill per a la salut mental i el dret a la privadesa dels treballadors. Aquests factors són:
- els programes informàtics i les eines d’intel·ligència artificial
- el control a distància del progrés a la feina i
- el compliment de l’horari laboral
A més, s’alerta que la generalització del teletreball pot perjudicar la salut mental de persones en risc d’exclusió si no es tanca la bretxa digital i es garanteix que tots els treballadors tenen la capacitació tecnològica adequada.
Paral·lelament, hi ha altres factors que a causa del context econòmic i social provoquen estrès als treballadors, com són la inseguretat financera, la por de la desocupació, l’accés limitat a atenció sanitària, l’aïllament, i els canvis a la jornada i l’organització deguts a la pandèmia de COVID-19 i la subsegüent crisi econòmica.
En aquest context, els eurodiputats alerten que la manca d’estàndards i principis comuns sobre riscos psicosocials a la UE condueixen a una protecció desigual per als treballadors. El Parlament insisteix que cal prendre mesures mitjançant una Estratègia europea de salut mental, una Estratègia sobre cures i plans dacció nacionals per protegir la salut mental, en cooperació amb els representants dels empresaris i els treballadors.
La resolució esmentada anteriorment crida a la Comissió que proposi l’exigència legal de l’establiment de requisits mínims per al treball a distància, sense menyscabar les condicions laborals dels teletreballadors. Així, proposa que es podria incloure que el treball a distància sigui voluntari i garantir que els drets així com la conciliació laboral i familiar i la càrrega de treball i les normes de rendiment de les persones que treballen a distància són equivalents als dels treballadors presencials.
Finalment, el Parlament proposa que el 2023 sigui l’Any Europeu de la Bona Salut Mental.
Fonts d’informació: