El Bioterrorismo latente

A la societat actual estem exposats a una enorme varietat de contaminants potencialment perillosos. Entre ells, trobem els disruptors endocrins, els quals han estat molt investigats per causar alteracions en la regulació endocrina. Preocupen especialment els seus efectes tòxics durant el desenvolupament primerenc dels éssers humans, ja que els seus efectes són sovint irreversibles i no es fan evidents fins molt més endavant (1) i (2).

El 19 de Febrer del 2013, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van publicar l’informe Estat de la Ciència dels disruptors endocrins-2012, una extensa actualització d’un document anterior que alertava de l’augment de l’exposició humana als ja esmentats disruptors endocrins (3).

Un d’ells és el Bisfenol A, al qual estem exposats a través del consum de begudes i d’aliments envasats que han estat en contacte amb policarbonat, recipients de plàstic o resines epoxi (4). La presència d’aquest plastificant en els biberons preocupava especialment pels seus possibles efectes perjudicials per a la salut dels nens; de manera que molts països industrialitzats, entre ells la Unió Europea (UE) van prohibir la fabricació i venda d’aquest component de plàstic per biberons igual que la seva importació a la UE (5). No obstant això, aquesta mesura no va deixar satisfets a tots els consumidors i, des d’Espanya, fundacions com Viu Sa demanen que el país prohibeixi de forma urgent el Bisfenol A en materials en contacte amb aliments i begudes com va fer França (6).

Nombrosos estudis científics relacionen el Bisfenol A amb malalties com la diabetis, la infertilitat, el càncer de mama o el de pròstata, pel que és considerat pels especialistes com una amenaça global que cal vigilar (6).

Doncs bé, deixant la bibliografia de banda un moment, sembla que el problema del Bisfenol A és bastant greu. Resumint, es tracta d’una substància present en determinats envasos (llaunes, ampolles, tuppers, etc) que passa d’aquests fins als aliments o begudes. Al consumir aquests aliments, certes quantitats d’aquest component tòxic van a parar al nostre organisme; podent causar a llarg termini malalties molt greus i sospitosament freqüents en la nostra societat actual.

¿Que per què estic explciant això, si se suposa que hauria d’estar escrivint un article sobre Food Defense? Més bé això seria un tema de Food Safety, no?: fins on sabem, el Bisfenol A està produint una contaminació inintencionada dels aliments, no té res a veure amb la Biovigilancia alimentària, ni amb el bioterrorisme, ni amb el sabotatge alimentari … ¿o sí? Continuem informant:

Errico S i col·laboradors van realitzar aquest any un estudi titulat “La migració del Bisfenol A en els tomàquets enllaunats produïts a Itàlia: dependència de la temperatura i de les condicions d’emmagatzematge”. En ell van demostrar que els tomàquets enllaunats sotmesos a processos d’escalfament o aquells que les llaunes havien estat abonyagades, mostraven un augment significatiu en els nivells de migració de Bisfenol A de l’envàs al producte. No obstant això, cap de les seves mostres contenien Bisfenol A en quantitats superiors als límits establerts per la UE (600μg / kg de menjar) (7).

Aquest experiment em crea sentiments contradictoris; doncs, d’una banda els resultats són tranquil·litzadors: passi el que passi (calor, bonys, etc) la situació està sota control: els límits de seguretat no són sobrepassats. Però, d’altra banda el fet en si; que les concentracions de Bisfenol A augmentin un cop el producte ja ha estat envasat i, per tant, analitzat, em fa pensar: ¿i si aquest fet és portat al seu límit i aprofitat pels bioterroristes per crear un producte perillós? Es pot sotmetre al producte ja envasat a alguna condició que ho alteri fins convertir-lo en perillós per a la salut? És possible transferir substàncies químiques perilloses a un producte estant aquest tancat de manera hermètica? Es fa necessari controlar la temperatura d’emmagatzematge i de transport d’un producte, com pot ser una llauna de conserva o de beguda, que en principi no ho necessita per a la seva conservació?

Potser aquesta situació sigui irreal, de ciència ficció, tant de bo … Sigui com sigui, se’n poden extreure diverses moralitats:

D’una banda, que hem d’obrir la nostra ment als possibles agents contaminants: un bioterrorista ja pot trobar la manera per transferir el Bisfenol A al producte. Per tant, hem de procurar que la nostra ment i les nostres mesures de Biovigilància no es limitin a “impedir que una persona entri en la Planta de producció, doni un microorganisme o una substància química al producte, el contamini i es vagi”.

D’altra banda, cal ser conscients que potser, les conseqüències d’una contaminació alimentària no siguin sempre tan òbvies ni imminents al consum del producte. Es parla de diarrees, nàusees, vòmits, febre o fins i tot d’anèmia, insuficiència renal o mort; però mai relacionaríem un acte de bioterrorisme amb l’obesitat, amb la diabetis, amb el càncer … Podem haver estat o ser en un futur víctimes d’un acte de bioterrorisme sense saber-ho? Si aquest tipus de bioterrorisme latent arribés a produir-se algun dia, el pànic no s’apoderaria de nosaltres, les alarmes no envairien amb el seu soroll la ciutat, els hospitals no col·lapsarien de persones agonitzants, però el mal estaria fet i les seves conseqüències serien irreversibles.

Com diu el Detectiu Lou Soldano en el llibre Vector, de Robin Cook en referència a la possibilitat d’un atac bioterrorista important als Estats Units o Europa: “no és qüestió de si passarà, sinó de quan”.

BIBLIOGRAFIA

(1) ROUILLER-FABRE V, Habert R, Livera G, 2014. Effects of endocrine disruptors on the human fetal testis. Ann Endocrinol (Paris). PII: S0003-4266 (14) 00033-X.

(2) http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en/

(3) Birnbaum SL, 2013 State of the Science of Endocrine Disruptors. Environ Health Perspect. 121: A107-A107.

(4) KUBWABO C, KOSARAC I, STEWART B, GAUTHIER BR, Lalonde K, Lalonde PJ, 2009 Migration of Bisphenol A from plastic baby bottles, baby bottle liners and reusable polycarbonate drinking bottles. Food Addit CONTAM Part A Chem Anal Control Expo Risk ASSESS. 26 (6): 928-37.

(5) http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/11/25/noticias/1290712681.html

(6) http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/21/actualidad/1361472319_051588.html

(7) Errico S, BIANCO M, MITA L, Migliaccio M, ROSSI S, Nicolucci C, MENALE C, PORTACCIO M, GALLO P, MITA DG, Diano N, 2014. Migration of Bisphenol A into canned tomatoes produced in Italy: Dependence on temperature and storage conditions. Food Chem. 1; 160: 157-64.

Gema González Rubio

Estudiant del curs MOOC en Food Defense 2014 de BTC Centre d’Estudis Superiors