Equips de Protecció Individual (EPI) per fer front al Coronavirus

Aquestes setmanes l’ús de màscares i d’un altre material de protecció per a la prevenció de el contagi del Covid-19 està en boca de molts de nosaltres. Però, es important saber els diferents equips de protecció existents, per a què serveixen i, sobretot, com utilitzar-los.

L’ús dels EPI en el Lloc de treball està unit a l’aplicació dos reials decrets, transposicions de directives de la Unió Europea, el Reial Decret 773/1997 (Directiva 89/656 / CEE) relativa a l’ús dels EPI i el Reglament (UE) 2016/425 relativa a la comercialització.

Quan parlem d’Equips de Protecció Individual (EPI) ens estem referint a aquells equips que permetin la protecció respiratòria (com les mascaretes), els guants i la roba de protecció i, també, la protecció ocular.

En aquest article volem parlar dels diferents models que hi ha però tambié volem fer molt d’èmfasi en la importància de fer un bon ús d’ells. És a dir: col·locació i retirada, rebuig o descontaminació i, finalment, emmagatzematge i manteniment.

1.PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA

Quins tipus de mascaretes són els més usuals per protegir-se davant del Covid-19?

Amb la finalitat d’evitar contagis de coronavirus, els casos confirmats i els potencials, han d’utilitzar-se  màscares quirúrgiques. Les màscares quirúrgiques han de complir la norma UNE-EN 14683: 2019 + AC: 2019 i no poden incloure una vàlvula d’exhalació ja que això permetria la difusió de virus.

La protecció respiratòria generalment recomanada per al personal sanitari que pot estar en contacte a menys de 2 metres amb casos de coronavirus, és una màscara autofiltrant FFP2 o mitja màscara proveïda amb filtre contra partícules P2.

2. GUANTS I ROBA DE PROTECCIÓ

Els guants de protecció han de complir amb la norma UNE-EN ISO 374.5: 2016. En activitats d’atenció al pacient i en laboratoris, els guants que s’utilitzen són d’un sol ús ja que les tasques associades requereixen destresa i no admeten altre tipus de guant més gruixut.

No obstant això, és important destacar que, en tota altra activitat que no requereixi tanta destresa, com ara en tasques de neteja i desinfecció de superfícies que hagin estat en contacte amb pacients, pot optar-se per guants més gruixuts, més resistents al trencament.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre els guants d’ús dual.

Pel que fa a la roba de protecció, és necessària la protecció de l’uniforme del treballador de la possible esquitxada de fluids biològics o secrecions procedents del pacient confirmat o en investigació a qui examina o tracta.

Aquest tipus de roba, com EPI, ha de complir amb la norma UNE-EN 14126: 2004 que contempla assajos específics de resistència a la penetració de microorganismes. Aquest tipus de roba pot oferir diferents nivells de hermeticitat tant en el seu material com en el seu disseny, tapant parcialment el cos com bates, davantals, maneguets, polaines, etc., o el cos complet. En la designació, s’inclou el Tipus i la lletra B (de Biològic).

En cas que sigui necessari protecció addicional en alguna zona, amb certa impermeabilitat, també es pot recórrer a davantals de protecció química que compleixen amb la norma UNE-UNE-EN 14605: 2009, denominats Tipus PB [3] i PB [4] ( PB procedeix de “Partial Body”) que, encara que no siguin específicament de protecció biològica, poden ser adequats per a l’ús de protecció contra esquitxades esmentat o per complementar una bata que no sigui un EPI.

Finalment, es recomana que la roba de protecció biològica sigui un sol ús ja que presenta l’avantatge que a l’eliminar-se s’eviten fonts de possible contagi que poguessin aparèixer en el cas que la desinfecció de l’equip no es realitzés correctament.

3. PROTECCIÓ OCULAR I FACIAL 

S’ha d’usar protecció ocular quan hi hagi risc de contaminació dels ulls a partir d’esquitxades o gotes (per exemple: sang, fluids de el cos, secrecions i excrecions).

Els protectors oculars certificats d’acord amb la norma UNE-EN 166: 2002 perla protecció davant líquids poden ser ulleres integrals davant de gotes o pantalles facials davant esquitxades (tots dos, camp d’ús 3), on el que s’avalua és l’hermeticitat del protector (en el cas de les ulleres integral) o la zona de cobertura de la mateixa (en el cas de la pantalla facial).

És possible l’ús d’un altre tipus de protector ocular, com seria el cas d’ulleres de muntura universal amb protecció lateral, per evitar el contacte de la conjuntiva amb superfícies contaminades, per exemple; contacte amb mans o guants. No obstant això, si pel tipus d’exposició es necessita garantir certa hermeticitat de les conques orbitals haurem de recórrer a ulleres integrals (camps d’ús 3, 4 o 5 segons UNE-EN 166: 2002, en funció de la hermeticitat requerida) ² i, per a la protecció conjunta d’ulls i cara, a pantalles facials.

Es recomana sempre protecció ocular durant els procediments de generació d’aerosols. Quan sigui necessari l’ús conjunt de més d’un equip de protecció individual, s’ha d’assegurar la compatibilitat entre ells, la qual cosa és particularment important en el cas de la protecció respiratòria i ocular simultània, perquè l’hermeticitat dels mateixos i per tant la seva capacitat de protegir no es vegi minvada.

4. COL·LOCACIÓ I RETIRADA DELS EPI

Tal com s’ha indicat, els EPI han de seleccionar per garantir la protecció adequada en funció de la forma i nivell d’exposició i que aquesta es mantingui durant la realització de l’activitat laboral. Això s’ha de tenir en compte quan es col·loquen els diferents EPI de manera que no interfereixin i alterin les funcions de protecció específiques de cada equip. En aquest sentit, s’han de respectar les instruccions de fabricant.

Després de l’ús, s’ha d’assumir que els EPI i qualsevol element de protecció emprat poden estar contaminats i convertir-se en nou focus de risc. Per tant, un procediment inadequat de retirada pot provocar l’exposició de l’usuari. Conseqüentment, s’ha d’elaborar i implementar una seqüència de col·locació i retirada de tots els equips detallada i omissió, el seguiment ha controlar-se.

Els EPI s’han de col·locar abans d’iniciar qualsevol activitat probable de causar exposició i ser retirats únicament després d’estar fora de la zona d’exposició. S’ha d’evitar que els EPI siguin una font de contaminació, per exemple, deixant-los sobre superfícies de l’entorn una vegada que han estat retirats.

Per accedir a informació de l’OMS sobre posada i retirada d’EPI es pot consultar el següent enllaç.

5. REBUIG O DESCONTAMINACIÓ

6. EMMAGATZEMATGE I MANTENIMENT

Els EPI han de ser emmagatzemats adequadament, seguint les instruccions donades pel fabricant, de manera que s’eviti un dany accidental dels mateixos o la seva contaminació.

Font d’informació: PROCEDIMIENTO DE ACTUACIÓN PARA LOS SERVICIOS DE PREVENCION DE RIESGOS LABORALES FRENTE A LA EXPOSICIÓN AL NUEVO CORONAVIRUS (SARS-COV-2)