Ús de la menció “super food” a l’etiquetatge alimentari

Sovint la dinàmica comercial del sector alimentari comporta l’aparició de mencions a l’etiquetatge que impliquen certa controvèrsia al no poder-se garantir la veracitat de la informació que aporten al consumidor.

Recentment, una d’aquestes mencions aparegudes al mercat és la dels anomenats súper aliments, o “super foods”, que cada vegada més podem trobar a l’etiqueta de certs productes que busquen atraure l’atenció dels compradors a través dels seus suposats beneficis per la salut.

Però, què hi ha de cert darrere d’aquests suposats súper aliments? I com haurien d’aparèixer a l’etiquetatge segons la normativa vigent?

La identificació de certs aliments amb la denominació de “Super Foods”, així com la inclusió d’aquest terme a les etiquetes alimentàries, implica la utilització d’una menció no regulada per cap normativa legal.

Des d’un punt de vista científic, els anomenats súper aliments no estan definits com a tals, sinó que són aliments als quals se’ls reconeixen aportacions nutricionals concretes i beneficioses per a la preservació de la salut sempre dins d’una dieta equilibrada i variada. Aquests aliments, des d’un punt de vista nutricional, es coneixen com a aliments funcionals, entenent que aporten quantitats significatives de determinats nutrients amb funcions específiques pel nostre organisme.

A nivell comercial, la menció “Super Food” acostuma a acompanyar a aliments poc coneguts al mercat o exòtics (com les baies de goji, la xia, la quinoa, etc.), la veritat però és que moltíssims aliments de la nostra dieta habitual podrien ser considerats súper aliments o, més ben dit, aliments funcionals, en base a les seves aportacions nutricionals.

A la normativa d’etiquetatge s’inclou la regulació de moltes mencions nutricionals que les empreses poden utilitzar per ressaltar les propietats nutricionals dels seus productes (Ric en…, Conté…, Sense…, Baix contingut en…, etc.) i són aquestes les mencions que cal utilitzar, previ compliment dels respectius requisits d’ús, per promocionar els beneficis dels seus productes. El que no és correcte és utilitzar una menció generalista i ambigua com la de “Super Food” per donar a entendre que l’aliment aporta beneficis més amplis dels que realment aporta.

Així doncs, per complir amb la normativa vigent a nivell d’etiquetatge el més correcte seria prescindir de la menció “Super Food” i cenyir-nos a algunes de les mencions regulades per la normativa que fan referència a la presència o absència de determinats nutrients en els aliments.

Gerard Canals i Puigvendrelló