Com es lluita contra el frau alimentari
Malauradament a dia d’avui encara es segueixen detectant nous casos de frau alimentari. És a dir, que tot i les estrictes normatives de qualitat i seguretat alimentària, segueixen desenvolupantse conductes o accions fetes de manera generalment intencionada i amb ànim de lucre en què determinats operadors fabriquen i/o comercialitzen aliments que no responen a les legítimes expectatives dels consumidors o d’altres actors de la cadena agroalimentària.
Aquests tipus de comportaments abasten la falsificació i l’adulteració d’aliments o ingredients alimentaris, les declaracions o presentacions falses, enganyoses, il·legibles o omeses en l’etiquetatge dels envasos o en la retolació dels embalatges, com també la presentació enganyosa dels esmentats envasos o embalatges. També inclou la defraudació en la quantitat (pes, volum o unitats) declarada o oferta.
Davant d’aquestes amenaces, la cooperació entre els diferents serveis de seguretat de cada país, però també intercomunitari és molt important. Per això, és fonamental facilitar la col·laboració / confiança entre els diferents serveis dels països de la UE i a nivell europeu:
- Experts en alimentació (inspectors)
- Policia / duana (amb poders d’investigació)
- Justícia
Tots els estats membres de la Unió Europea estan obligats a tenir un Pla Nacional de control multianual, d’acord amb l’article 41 del Reglament (CE) nº 882/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004 , sobre els controls oficials per garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre sanitat animal i benestar dels animals.
A nivell español, com es controla la seguretat alimentària?
El Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA) és el document que descriu els sistemes de control oficial al llarg de tota la cadena alimentària a Espanya, des de la producció primària fins als punts de venda al consumidor final. El Pla és complet i integral, i descriu les actuacions de control oficial de les diferents administracions públiques espanyoles en l’àmbit de les seves competències.
Al desembre de 2015 es va aprovar el tercer Pla d’Espanya, denominat “Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2016-2020”, que proporciona al nostre país un marc sòlid, estable i alhora flexible, per a la realització del control oficial sobre aliments i pinsos, on administracions públiques, operadors econòmics i consumidors trobin un referent per a obligacions i garanties. El Pla actual ha entrat en vigor el primer dia de l’any 2016.
Les competències en el control oficial de la cadena alimentària a casa nostra recauen a nivell central en els ministeris d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que ostenten un paper principalment coordinador. Amb l’excepció dels controls en frontera, les competències en la planificació i execució dels controls oficials recauen en les comunitats autònomes.
Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2016-2020 (actualització 2019)
Què pots fer si sospites d’un frau alimentari?
Operadors del sector agroalimentari:
Els operadors econòmics implicats en la cadena alimentària estan obligats a comunicar a la Subdirecció General de la Inspecció i Control Agroalimentari qualsevol forma de frau i falsificació o qualsevol altra pràctica similar (article 36.2 de la Llei de qualitat agroalimentària).
Persones consumidores:
En el cas que alguna persona consumidora vulgui denunciar un frau alimentari o una sospita pot adreçar-se a l’Agència Catalana del Consum.
Font d’informació: GenCat