Revisió dels brots europeus de transmissió alimentària més significatius durant la darrera dècada

La revista científica, Journal of Food Protection, ha publicat un article sobre la revisió dels brots europeus de transmissió alimentària més significatius durant la darrera dècada, i com han contribuït a millorar els sistemes de control de la UE per intentar evitar que es repeteixin incidents similars.

El 2011, un brot causat per E. coli O104: H4 que contaminava les llavors de fenigrec d’Egipte va afectar gairebé 4.000 persones. Pertanyien a 16 països i es van generar més de 900 casos de síndrome hemolítica urèmica (HUS) i 50 morts. Les verdures fresques crues com cogombres, tomàquets i enciams eren els aliments inicialment sospitosos. La crisi va suposar  revisar les normes per al sector dels brots i l’aprovació d’una nova  legislació per fer complir les disposicions d’higiene existents per als aliments d’origen no animal i la seva producció.

Del 2015 al 2018, un brot perllongat per Listeria monocytogenes present en blat de moro congelat, produït a Hongria va afectar cinc països d’Europa i Austràlia, amb 54 casos i 10 morts. La persistència del bacteri en l’ambient de les instal·lacions va ser clau. Després d’aquest incident, les tècniques per seqüenciar el genoma (WGS) van començar a utilitzar-se de manera rutinària en les investigacions de brots multiestatals. Es van reforçar les accions per identificar els punts de contaminació i reduir el risc de contaminació microbiana en els sistemes de producció de verdures congelades. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va desenvolupar directrius sobre les estratègies de mostreig de Listeria i l’Associació Europea de Processadors de Fruites i Hortalisses (PROFEL) va publicar guies d’higiene per controlar la Listeria en verdures congelades.

Entre el 2016 i el 2020, un brot persistent de Salmonella enteritidis es va relacionar amb el consum d’ous de Polònia. Va afectar 18 països i es va associar amb 1.656 infeccions i dues morts. La font es va localitzar en un consorci de granges i centres d’embalatge de Polònia, però els investigadors no van identificar la causa precisa de la contaminació.

Les baies congelades contaminades amb el virus de l’hepatitis A (VHA) van ser responsables d’un brot que va afectar 1.500 persones a 13 països d’Europa durant el 2013 i el 2014. L’anàlisi de la traçabilitat no va permetre distingir el motiu de la contaminació.

Es destaca la importància de generar dades en temps real i compartir la informació i les dades de seqüenciació de genomes ràpidament. Cal que els sistemes informàtics utilitzats siguin compatibles si es pretén aconseguir més rapidesa. S’està treballant en una plataforma europea (sistema One Health WGS) per compartir les dades de seqüenciació del genoma complet.

Així mateix cal harmonitzar les entrevistes dirigides a conèixer els aliments implicats. Les tecnologies de la informació estan millorant la traçabilitat dels aliments durant tota la cadena de subministrament, redireccionant els sistemes de rastreig convencionals cap a una cadena de subministrament digitalitzada amb producció de dades (dades electròniques de rastreig de tota la cadena) que es poden compartir en temps real.