Els microplàstics i la seguretat alimentària

BTC CESSense comentarisHigiene alimentària, Salud

En la societat actual, l’ús de plàstics està mundialment expandit. A causa d’aquesta gran producció i l’insuficient procés de reciclatge en molts països, la quantitat de plàstics que hi ha present en el medi marí és certament preocupant (Font informe d’Ecologistes en acció, via MAPAMA), especialment a causa de la seva facilitat per dispersar-se.

Fa uns dies van trobar per primera vegada microplàstics en femta humana. Les diminutes partícules i fibres de plàstic han estat trobades en la femta de vuit persones que han aportat mostres com a part d’un estudi pilot. Una notícia que no sorprèn del tot, perquè ja s’han trobat microplásticos en aus, peixos i balenes.

 

Però, com ingerim microplàstics i nanoplásticos els humans?

Segons informa l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat alimentària i nutrició (AECOSAN), els microplàstics i nanoplàstics poden ser fàcilment consumits pels animals marins i, d’aquesta manera, entrar a la nostra cadena alimentària. Els peixos poden mostrar altes concentracions però, atès que els microplàstics són presents principalment a l’estómac i els intestins, generalment són eliminats i no constitueixen una important font d’exposició per als consumidors. No obstant això, aquest no és el cas dels crustacis i mariscs bivalves doncs, al consumir també el seu tracte digestiu, podrien més directament arribar al consumidor. A part de en els productes de la pesca, també s’ha detectat la seva presència a mel, cervesa i sal marina.

 

Coneixem una mica més els micro i els nano plàstics

La diferència entre i nano plàstics resideix en la seva grandària de partícula: si els microplàstics varien de 0,1 a 100 micres, els nanoplàstics tenen una mida, aproximadament, d’1 a 100 nm (,001-0,1 micres). Segons el seu origen, també es diferencia entre dos tipus de microplàstics i nanoplàstics: primaris i secundaris. Els microplásticos primaris són originalment fabricats per tenir aquesta mida, mentre que els microplàstics secundaris s’originen a partir de la fragmentació de plàstics grans. D’altra banda, els nanoplàstics poden originar-se a partir de materials d’enginyeria (per exemple en electrònica, els revestiments de cables o en els xips) o poden formar-se durant la fragmentació de deixalles.

 

Quant plàstic mengem?

El passat juliol de 2018 un estudi de la Universitat de Heriot Watt va afirmar que en cada plat de menjar podria haver-hi fins a 100 fibres de plàstic procedents de l’ambient i els objectes que ens envolten, sumant-se al que ens arriba dels oceans. En concret, es destaquen els següents 5 aliments (Font: National Geographic):

  1. La sal: De 60 a 280 micropartícules per quilo de sal van ser descobertes en tots els tipus de sal estudiats per la Universidad de Alicante, la qual cosa vol dir que cada espanyol ingereix a l’any 510 micropartícules de plàstic tan sols per assaonar els seus aliments, sempre que respecti el límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. A més, es destaca que l’anomenada flor de sal, un aliment gourmet que cristal·litza en la superfície de les salines presentar una major concentració d’aquest material, el que segons l’OCU podria ser degut a la seva estructura escatosa o a una major contaminació ambiental.
  2. Els musclos, les cloïsses o les rossellones: L’Organització de Consumidors i Usuaris va descobrir microfibres i, en menor mesura, microgrànuls i microfilms en el 71% dels mol·luscs que va analitzar en un recent estudi, tot i que aquests animals s’han de sotmetre a un procés de despuración després de la seva recollida.
  3. Les Gambes i altres marisc: Un 66% dels crustacis analitzats per l’Organització de Consumidors i Usuaris contenien microplàstics, “sense detectar diferències entre llagostes, llagostins i gambes, tipus d’envàs o estat en què es van comprar (frescos o congelats)” , afirmen en el seu comunicat. A diferència dels anteriors, l’estudi sí que va descobrir una menor acumulació de microplàstics entre els quals es comercialitzen pelats, sense closca ni tracte digestiu.
  4. El peix com les sardines o el bacallà: segons l’informe Plàstics en el peix i el marisc, una mostra de camp obtinguda mitjançant arrossegament presentar polímers sintètics en un 36,5% del peix capturat al canal de la Mànega
  5. L’aigua: Encara falten estudis al respecte, les partícules podrien procedir tant del medi ambient com del propi envasament plàstic. La Universitat de Minessota, al seu estudi Invisibles: el plástico en nosotros, va analitzar mostres del subministrament domèstic d’aigua potable de més de deu països i van descobrir la presència de microfibres de plàstic en un 83%.

 

Quins són els riscos per a la salut?

Si bé la presència d’aquestes partícules en els aliments està ja identificada com un risc emergent a la UE en diferents estudis realitzats des de l’any 2014, hi ha encara una manca d’informació sobre els mateixos, i en particular, sobre la seva toxicitat i toxicocinètica. Per això són tan necessaris els programes de recerca per a una avaluació exhaustiva del risc, ja que estan destinats a generar dades sobre la presència i possibles riscos per a la salut d’aquests plàstics d’ínfima grandària presents en els aliments.


No obstant això, es coneix que els ftalats, un tipus de producte químic utilitzat per fer que el plàstic sigui flexible, podria augmentar el creixement de les cèl·lules del càncer de mama. No obstant això, aquesta investigació es va dur a terme en una placa Petri, de manera que els resultats no es poden generalitzar en els éssers humans.

Altres estudis, realitzats en ratolins, han demostrat que els microplàstics s’acumulen al fetge, els ronyons i els intestins, augmentant els nivells d’estrès oxidatiu en el fetge i els d’una molècula que pot ser tòxica per al cervell (Nanjing University).

D’altra banda, s’ha demostrat que les micropartícules, inclosos els microplàstics, passen dels intestins a la sang i, potencialment, a altres òrgans. (Uppsala University, Science Direct).

 

Gestió del risc:

Segons informa AECOSAN, “actualment no hi ha cap legislació, ni nacional ni europea, que reguli la presència de microplàstics i nanoplásticos com a contaminants en els aliments. Sí estan disponibles, en canvi, els mètodes per a la identificació i quantificació de microplàstics (no nanoplásticos) en els aliments, inclosos els mariscs. “

L’única cosa que existeix dins de la legislació europea és una àmplia gamma de polítiques i normatives sobre brossa marina, fonts de contaminació i impactes.

Finalment, cal apreciar que hi ha un moviment creixent de persones i organitzacions que promouen el consum responsable lliure de plàstics amb l’objectiu de reduir al màxim aquests residus. La societat del consum no ho posa gens fàcil, però hi ha maneres alternatives de comprar i viure el dia a dia sense utilitzar plàstics.