ES
Els nivells de resistència segueixen sent elevats en els bacteris que causen infeccions transmeses pels aliments
Segons l’últim informe publicat aquest mes d’abril pel Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) i per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), una proporció considerable de bacteris Salmonella i Campylobacter segueixen sent resistents als antibiòtics administrats habitualment a éssers humans i animals, a l’igual que en anys anteriors.
En els éssers humans s’ha notificat una elevada proporció de resistència a la ciprofloxacina, un antibiòtic utilitzat habitualment per tractar diversos tipus d’infeccions, d’un tipus específic de Salmonella anomenat S. Kentucky (82,1%). En els últims anys, s’han notificat cada vegada més casos en diversos països de S. Enteritidis resistent a l’àcid nalidíxic oa la ciprofloxacina. La major freqüència en l’aparició de casos de resistència a la fluoroquinolona oa la quinolona en aquests tipus de Salmonella és probablement un reflex de la propagació de soques especialment resistents.
En el cas de la Campylobacter, la resistència a la ciprofloxacina és ara tan freqüent en la majoria dels països que aquest antimicrobià té ja un ús limitat per al tractament de les infeccions per Campylobacter en éssers humans. No obstant això, l’informe inclou també algunes conclusions positives. Entre 2015 i 2019 s’ha observat una disminució de la resistència a l’ampicil·lina i les tetraciclines en soques de Salmonella procedents d’éssers humans de vuit i onze Estats membres, respectivament.
Entre 2015 i 2019 també es va observar una tendència decreixent en la prevalença d’E coli productores de β-lactamases d’espectre estès (BLEE) en mostres d’animals productors d’aliments de tretze estats membres. Aquest fet és important, ja que algunes soques d’E coli productores de BLEE causen infeccions greus en els éssers humans.
Segueix sent baixa la resistència combinada a dues antimicrobians d’importància vital: les fluoroquinolones i cefalosporines de tercera generació en el cas de les Salmonella, i a les fluoroquinolones i macròlids en el cas de les Campylobacter. Aquests antimicrobians, d’importància vital, s’empren habitualment per tractar les infeccions greus produïdes en éssers humans per Salmonella i Campylobacter.
També va augmentar la taxa de bacteris E. coli en mostres d’animals destinats a la producció d’aliments que responen a tots els antimicrobians amb els que es van realitzar proves. Això es va observar en nou Estats membres durant el període 2014-2019.
L’informe s’ha elaborat a partir de dades de vigilància de la resistència als antimicrobians recollits pels Estats membres en el marc de les obligacions reglamentàries de la UE i analitzats conjuntament per l’EFSA i l’ECDC amb l’assistència de contractistes externs.